| |
Tres mostres ben eclèctiques del vastíssim món de la música de cambra. El clàssic entre clàssics, F. J. Haydn; un clàssic del segle XX com és Janácek i, finalment, un referent de la música catalana actual: Benet Casablancas. De Casablancas escoltarem una obra tan consolidada com els Interludis, escrits fa més de vint anys a Viena, i de Haydn una relativa raresa: una de les adaptacions que de les seves simfonies en va fer J. P. Salomon amb obligatto de flauta. L’obra de Janácek és del tot diferent: composta quan l’autor tenia gairebé 70 anys, i sense haver escrit mai per a quartet de cordes, Janácek segueix amb detall les vicissituds de heroïna de la novel·la de Tolstoi creant un dels paradigmes de la música de cambra programàtica. |