 |
 |
|
|
|
|
|
Cròniques del Festival 2010 |
16 de Juliol |
|
| Als seus 31 anys i després d'haver guanyat vuit premis Grammy i venut més de 37 milions de discos en només vuit anys de carrera, semblava que Norah Jones no podria aspirar a més, però a mida que passa el temps la que va començar desmarcant-se del seu progenitor –Ravi Shankar-- per endinsar-se en el món del pop i el jazz nord-americà, ha crescut musicalment sense perdre la jovialitat. I és que a The Fall, el seu darrer disc presentat ahir en directe per inaugurar la 24ena edició del Festival Jardins de Peralada, es despulla de la melanconia i trascendència del seu jazz habitual per vestir-se amb nous aires musicals, aparentment més juvenils però amb unes lletres desesperançades i un ritme més intens. ( + ) | |
| 23 de Juliol Un Don Pasquale entre Lubitsch i Cukor |
|
Don Pasquale va inaugurar ahir oficialment la XXIV edició del Festival Castell de Peralada i ho va fer amb bon humor i superant una forta tramuntana present tota la nit. Amb convidats d’honor com el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el president del Consell de les Arts, Francesc Guardans, l’òpera buffa de Gaetano Donizetti va ser tot un èxit gràcies a la veu i la presència, impecables, del baix italià Carlo Colombara en el paper protagonista i a la soprano Isabel Rey en el de Norina, una parella que va arrencar les rialles del públic en més d’una ocasió. ( + ) |
|
| 24 de Juliol L’Orfeó Català reneix amb el Rèquiem de Verdi |
|
L’espiritualitat dels primers acords del Rèquiem de Verdi van ser suficients perquè el públic se substragués de la forta tramuntana que tant sí com no s’entesta a acompanyar les nits clàssiques de Peralada. Ahir es va imposar la música, una música interpretada amb solvència per tres formacions catalanes que no van deixar res a desitjar a altres conjunts internacionals: l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel seu titular Pablo González, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. ( + ) |
|
| 25 de Juliol Serrat emociona amb el Miguel Hernández més cru |
|
Joan Manuel Serrat, pletòric de veu i forma, va presentar ahir en el marc del Festival Castell de Peralada el seu últim treball, Hijo de la luz y de la sombra, un sentit homenatge al poeta d’Oriola Miguel Hernández i indubtablement un dels espectacles més cuidats i arrodonits de la seva llarga carrera. Hijo de la luz y de la sombra és un espectacle concebut com a tal, amb sis músics extraordinaris, un treball importantíssim d’escenografia amb una pila de realitzadors de renom internacional al darrera, un disseny de llums i so mil·limètrics i una molt bona interpretació de les cançons. ( + ) |
|
| 30 de Juliol Una ‘Tosca’ anticlerical |
|
| Hi ha moltes maneres d’abordar una òpera com Tosca de Puccini: des de l’exaltació de l’amor que en fa la seva protagonista, Floria Tosca, des del maquiavelisme que emana Scarpia o des del punt de vista revolucionari de Mario Cavaradossi, però el que encara no havíem vist era l’exaltació antieclesiàstica que ens proposa John Dew en aquesta producció del Badisches Staatstheater Karlshure alemany que ahir es va estrenar al Festival Jardins de Peralada i que avui es pot tornar a veure a l’escenari del castell. Ja la primera imatge tant bon punt s’aixeca el teló és un ull de bou al zènit d’una cúpula eclesiàstica des d’on una imatge sacra mira tot el que passarà durant les prop de dues hores que dura l’òpera, la mateixa imatge des d’on sortiran els trets que mataran Cavaradossi al final de l’obra en substitució a l’escamot d’afusellament. Tota la producció està marcada per aquest punt de vista anticlerical, no exempt de raó si es té en compte l’ateisme de Puccini i l’aire revolucionari i polític que transpira tota l’òpera. La proposta de Dew arriba fins al punt que el cap de la policia, Scarpia, esdevé aquí bisbe àvid de sexe que farà el que sigui per aconseguir els favors de Floria Tosca. ( + ) | |
| 1 d'Agost Això és una orquestra! |
|
| Per a la gran quantitat d’espectadors que fins ahir no havien tingut l’oportunitat d’escoltar l’Orquestra de la Comunitat Valenciana la sorpresa va ser agradabilíssima. Dirigida per l’indi Zubin Mehta, que ja havia participat en el Festival de Peralada el 1998 amb la Filharmònica d’Israel, el concert, íntegrament dedicat a Richard Strauss, és d’aquells que quedarà per a la història. ( + ) | |
| 3 d'Agost Per sempre, Béjart |
|
| Més de cent minuts d’intensitat emocional sense límits, una trentena de ballarins de cossos perfectament entrenats i tècnica estratosfèrica, música de Queen d’alt voltatge i del Mozart més delicat, coreografia del gran mestre Maurice Béjart i vestuari del dissenyador Gianni Versace. Això i molt més és Le presbytère…, l’espectacle del Béjart Ballet Lausanne que ahir a la nit va fer aixecar enfervorit tot el públic que omplia l’Auditori del Castell de Peralada. ( + ) | |
| 7 d'Agost ‘Road movie’ als viaranys de la ment |
|
| Després d’uns anys d’absència, Víctor Ullate i el seu Ballet de la Comunidad de Madrid van tornar ahir al Festival Castell de Peralada per oferir l’estrena de Wonderland, una peça de 90 minuts sobre el món dels malalts mentals, un món oníric i personal on alegria, tristor, tendresa i incomprensió es barregen com un cabdell impossible de desfer. ( + ) | |
| 8 d'Agost Una Locomotora de gran velocitat |
|
| Ja ho deia Einstein que el temps és relatiu i ahir, amb el concert de La Locomotora Negra al Festival de Peralada ,va quedar més que demostrat. Els 90 minuts de música i swing que va oferir la formació jazzística amb la Big Mama com a veu solista van passar com una alenada d’aire fresc. ( + ) | |
