TERRADELLAS PROTAGONISTA A ROMA
La segona jornada d’aquesta expedició extraordinària del Festival Perelada a Roma ha posat el focus en la memòria i el llegat de Domènec Terradellas, un dels compositors catalans més internacionals del segle XVIII i estretament vinculat a la Ciutat Eterna.
Terradellas torna a la Ciutat Eterna
L’església de San Pietro in Montorio —espai emblemàtic ple d’història i art i seu de l’Ambaixada d’Espanya a Itàlia— s’ha convertit aquesta tarda en l’escenari del concert Terradeglias a la Ciutat Eterna. La vetllada ha posat de relleu el vincle profund que Domènec Terradellas (1713-1751), un dels pocs compositors catalans del Barroc amb carrera internacional, va mantenir amb Roma, ciutat on va desenvolupar una part decisiva de la seva trajectòria i on es va consolidar com a mestre de la música sacra i operística. Tot i que avui el seu nom pot ser desconegut per al gran públic, les seves composicions, algunes de les quals havien estat gairebé tres segles en silenci, tornen a sonar al mateix lloc on van ser escrites, rescatant un llegat musical sovint oblidat.
El programa ha inclòs tres de les seves obres més significatives: A los dolores de María Santísima, una ària d’intens lirisme i gran força expressiva que transforma el plany de Merope per la mort del fill en un lament de Maria davant la mort de Jesús; el Dixit Dominus, que destaca per la seva riquesa retòrica i dramàtica; i el Laudate pueri, d’una escriptura refinada i elegant que reflecteix plenament l’esperit internacional del seu temps i l’empremta de l’estil italià. Les dues últimes composicions foren concebudes per a la capella de Santa Maria di Montserrato, l’església dels catalans a Roma, i es conserven còpies a Montserrato i a diversos arxius europeus i espanyols, testimoni de la seva difusió més enllà del territori italià. Aquestes peces, que en el seu moment van situar Terradellas al centre de la vida musical romana, han ressorgit amb tota la seva vitalitat en mans d’un elenc excepcional, revelant una música que combina brillantment l’estètica barroca amb anticipacions del Classicisme.
La soprano Sara Blanch i el contratenor Juan Manuel Morales han encapçalat un repartiment vocal que, juntament amb el grup Cantoría, especialitzat en polifonia i música antiga, han ofert una interpretació vibrant i rigorosa. Blanch, soprano lleugera en plenes facultats i amb sòlides coloratures i aguts, ha demostrat un impressionant desplegament de virtuosisme i expressivitat, amb moments d’especial lluïment vocal i dramàtic per a la soprano de Darmós. Artista resident del Festival Perelada a l’edició de 2016, ha tornat en aquesta edició especial a Roma, país on gaudeix d’un gran reconeixement. L’agrupació historicista Vespres d’Arnadí, sota la direcció de Dani Espasa, ha completat la formació amb una versió orquestralment brillant i acuradament dirigida des del clave. Referents en la recuperació del patrimoni musical barroc, han demostrat novament la seva excel·lència en aquesta reivindicació del llegat de Domènec Terradellas, amb una interpretació que conjuga rigor històric i una força comunicativa capaç de commoure el públic. La conjunció de veus i instruments, en un espai tan carregat d’història com San Pietro in Montorio, ha ofert als 110 espectadors una experiència d’alta espiritualitat i bellesa musical.
El concert ha comptat amb la presència de l’Excm. Sr. Miguel Fernández-Palacios, ambaixador d’Espanya a Itàlia; el Molt Honorable Sr. Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya; l’Honorable Sra. Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes; l’Il·lm. Sr. Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; el Sr. Miquel Brugat, alcalde de Peralada; el Rvdm. Pare Manel Gasch i Hurios, abat del Monestir de Montserrat; i el Pare Jordi-Agustí Piqué i Collado, prior de Montecassino.
La trajectòria de Terradellas combina moments brillants amb històries fascinants: des dels seus primers estudis a Barcelona amb Francesc Valls, passant pel Conservatorio dei Poveri de Nàpols amb Francesco Durante i Gaetano Greco, fins als grans èxits londinencs, on les seves òperes Mitridate i Bellerofonte competien amb Händel i introduïen a la ciutat anglesa efectes sonors fins aleshores inèdits, com el crescendo. La seva mort a Roma, l’any 1751, ha estat envoltada de llegendes: es va rumorejar al segle XIX que podria haver estat assassinat pel seu rival Niccolò Jommelli, tot i que no hi ha cap prova documental que ho confirmi.
La música de Terradellas, recuperada avui a Roma, ha reivindicat el llegat d’un mestre sovint oblidat i ha establert un diàleg entre la Catalunya del segle XVIII i la ciutat eterna, mostrant la vigència universal d’una obra que continua emocionant. Des de la seva música religiosa, difosa per Europa i fins a Amèrica, fins a les òperes que encara sorprenen per la seva innovació i expressivitat, Terradellas evidencia la riquesa d’un compositor que, malgrat el silenci de tres segles, encara té molt a dir.
Una conferència sobre continuïtat i diàleg
Prèviament al concert, la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma ha acollit la conferència Mil·lenari Montserrat: de Terradellas a Vivancos. La sessió s’ha iniciat amb les paraules de benvinguda de la directora de la Reial Acadèmia d’Espanya, Sra. Maite Méndez i del director de l’Institut Ramon Llull, Sr. Pere Almeda. A continuació, el Pare Jordi-A. Piqué, OSB, monjo de Montserrat i Prior de Montecassino, el músic i musicòleg Sergi Casademunt i Fiol i el compositor Bernat Vivancos han dialogat sobre la continuïtat musical entre segles, la tradició benedictina i l’esperit creatiu que es transmet d’una generació a l’altra. Piqué ha subratllat la importància de la comunitat monàstica com a espai on la música forma part indestriable de la vida espiritual i cultural. Vivancos hi ha afegit la seva visió com a creador contemporani, format a l’Escolania de Montserrat, establint un pont entre tradició i modernitat. Per la seva banda, Casademunt ha completat la reflexió amb una lectura musicològica sobre el llegat i la vigència de Domènec Terradellas. La sessió ha posat en valor la vigència d’una herència que, des de Terradellas fins als nostres dies, continua projectant-se internacionalment.