El divo després de El Bis
El contratenor Xavier Sabata brilla en un espectacle de Cabaret dígit pel regista Rafael R. Villalobos i amb direcció i arranjaments musicals a càrrec de Dani Espasa.
Que li passa al divo desprès d’una actuació? Quines són les seves pors, el seu món interior mentre encara ressonen els últims aplaudiments? Aquest és l’argument principal de El Bis, un nou espectacle que es va estrenar ahir, diumenge 12 d’agost, al Festival Castell de Peralada.
En motiu del 25è aniversari del Golf Peralada, el Festival va encarregar al director d’escena Rafael R. Villalobos i a l’artista resident d’aquesta edició, el contratenor Xavier Sabata, un espectacle de nova creació, una proposta musical que els allunyava dels seus registres habituals; una nit de cabaret en una de les terrasses de l’Hotel Peralada WineSpa& Golf. El clavecinista Dani Espasa, va capitanejar un quartet de corda de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, els quals van posar les notes musicals d’un programa ambiciós on no hi va faltar l’humor, la frivolitat, la soledat i l’amor.
L’espectacle va començar amb un Xavier Sabata eufòric desprès d’una brillant actuació; vestit amb un esmòquing negre, va narrar la importància i el significat de els bisos en un concert. Amb unaposada en escena que reproduïa una habitació d’Hotel i un tocador en un camerino, Sabata va començar els bisos amb “Stilleamare”de Ptolomeo, re d’Egittode Händel. Com a segona propina, una nova ària de Händel; Abruccio, avvampo de fremode l’òpera Rinaldo, fora de programa. Un cop al camerino, el divo va començar a despullar-se de cos i ànima. Amb una bata negra i blanca del dissenyadorPalomo Spain, Xavier Sabata va cantar a duo amb ell mateix la meravellosa“Pietosonumearcier”de Bononcini que el va seguir “Cor mio” de F. Cavalli després d’un monòleg sobre els fans i el sentit que donen aquests a la carrera d’un divo.
Comença la segonala part. El Divo torna a l’escenari. Amb una atrevida bata verda, amb plomatge rosa i vermell novament dePalomo Spain, Sabata es converteix en una caricatura d’ell mateix a través dels números musicals de Tango de la Menegilda i amb Born thiswayde Lady Gaga, versionadesper Rafael R. Villalobos. La melancolia arribava després de l’absurd amb un sensacional Morgende R. Strauss que s’entrellaçava amb “Losingmymind” de Follies de Sondheim. Al llit, Blue Angeld’AntonyandtheJohnsons va donar pas l’ària “Mildundleise” de TristanundIsolde de R. Wagner amb un Xavier Sabata vestit ara de blanc.
L’espectacle s’acaba i arriben de nou les propines; assegut a l’escenari i amb partitura a la mà, va sonar en grec un poema de Federico García Lorca del compositor Jatzidakis, va seguir amb “Alzailciel” d’Orlanini, i a petició del públic, va repetir “Morgen”de Strauss.
Punt i final d’un espectacle rodó, intel·ligent i ple de reflexió. Un treball acurat, on els arranjaments de Dani Espasa van estar sublims. Es va tancar el teló i la banda sonora de l’èxit va omplir aquest gran espai obert.
Nit de cabaret sota les llàgrimes de Sant Llorenç.
Foto Iconna