LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

LA TRAVIATA, GIUSEPPE VERDI

 

Òpera en tres actes Música de Giuseppe Verdi (1813-1901)

Llibret de Francesco Maria Piave (1810-1876) basat en La dameauxcamélias d’Alexandre Dumas (fill)

Estrenada el 6 de març de 1853 al Teatro La Fenice de Venècia

Violetta Valéry

Ekaterina BAKANOVA

Flora Bervoix

Laura VILA

Annina

Marta UBIETA

Alfredo Germont

René BARBERA

Giorgio Germont

Quinn KELSEY

Gastone

Vicenç ESTEVE MADRID

Baró Douphol

Carles DAZA

Marquès d’Obigny

Guillem BATLLORI

Doctor Grenvil

Stefano PALATCHI

 Giuseppe

Quintín BUENO

Criat

Toni FAJARDO

Comissionista

Néstor PINDADO

Nena

Nora LAREDO

Acròbates

Sara BERNABEU, Carolina Charol STEFANO, Olivia MARSELLA, Georgina NIETO, Natascha WIESE, Damián FIORE, Fausto SILVA

Ballarins

Nacho CÁRCABA, María HERNANDO

Direcció musical

Riccardo FRIZZA

Direcció d’escena i escenografia

Paco AZORÍN

 

Disseny de vestuari

Ulises MÉRIDA

Coreografia i moviment escènic

Carlos MARTOS

Disseny d’il·luminació 

Albert FAURA

Disseny de vídeo

Pedro CHAMIZO

Ajudant de direcció

Raúl VÁZQUEZ

Assessorament dramatúrgic

Salva BOLTA

Assistent d’escenografia

Alessandro ARCANGELI

Assistent de vestuari

Núria MANZANO

Assistent d’il·luminació

Cesc BARRACHINA

Coordinació de vestuari

Nàdia BALADA

 

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

CORO INTERMEZZO

José Luis BASSO, direcció del cor, convidat per Intermezzo Programaciones Musicales, gentilesa de l’Opéra National de París

Assistent musical

Alberto ZANARDI

 

UNA COPRODUCCIÓ DE FESTIVAL CASTELL DE PERALADA I ÓPERA DE OVIEDO

 

 

RESUM ARGUMENTAL

 

Una dona que ha fet de la seva llibertat bandera i un jove recentment arribat de províncies descobreixen que hi ha quelcom més que les fàtues diversions de la vida social. És llavors quan superen les fronteres del seu propi jo a través d’un amor veritable. Violetta i Alfredo fugen de la societat urbana i es refugien al camp. Però tot i així no aconsegueixen escapar-se de les convencions socials. Germont, el pare d’Alfredo, exigeix a Violetta que, pel bon nom de la família, renunciï al seu amor. Violetta representa una farsa davant Alfredo, torna a París i fingeix seguir amb la seva mundana vida anterior. Només al llit de mort, Violetta confessa la veritat a Alfredo i troba finalment als seus braços la felicitat i l’amor.

 

ACTE I

Saló de la casa de Violetta Valéry. Aquesta celebra amb una festa el seu retorn a la vida social després d’un curt període de convalescència. Entre els convidats de sempre hi ha un nouvingut de províncies, que s’enamora bojament de Violetta. La dona intenta ocultar els sentiments que afloren a la seva ànima amb una ironia i coqueteria de dona de món, però ella també ha sucumbit a la màgia de l’amor. Quan tots els convidats han abandonat la festa, continua ressonant al seu interior l’apassionada declaració d’Alfredo, encara que ella es declara «sempre lliure».

 

ACTE II

Quadre I Casa de campals afores de París. Alfredo i Violetta hi han anat per dedicar-se plenament al seu amor. Però l’apassionat amant és un home poc pragmàtic. Només a través de la serventa s’assabenta que Violetta  s’ha vist obligada a vendre les seves propietats per poder costejar les despeses de la parella. Avergonyit, se’n va a París a la recerca de diners. Germont, pare d’Alfredo, aprofita l’absència d’aquest per presentar-se davant Violetta i exigir-li que abandoni el seu fill i evitar així tacar el bon nom de la família. Després de resistir-se al principi a renunciar a la seva felicitat, Violetta acaba accedint a les peticions de Germont i s’acomiada del seu estimat mitjançant una carta. Alfredo se sent sorprès, confós i ferit en el seu amor propi. Els hipòcrites intents del seu pare per consolar-lo no serveixen de res. Alfredo només té un desig: venjar-se de Violetta.

Quadre II Festa al palauet de Flora.

La separació de Violetta i Alfredo és el tema de conversa entre els convidats. Flora està encantada de saludar de nou la seva amiga Violetta. Aquesta es presenta amb el baró Douphol, a qui Alfredo pren immediatament pel seu un nou favorit. Els rivals s’asseuen a taula l’un davant de l’altre i Alfredo provoca el baró amb comentaris mordaços. Violetta intenta evitar l’escàndol i apel·la al bon cor d’Alfredo. Però en vista que ella no li vol donar explicacions sobre el motiu de la seva ruptura, Alfredo llença als peus de Violetta els diners que ha guanyat al joc i l’avergonyeix com a una vulgar meuca. El baró el repta a un duel. Germont apareix enmig de l’aldarull i es troba una Violetta innocent i humiliada. El pare reprèn el seu fill per no respectar l’etiqueta social.

ACTE III Han passat tres anys. Alcova de Violetta.

La tuberculosi ha avançat i està acabant amb la seva vida. Ja no creu en els bons auguris del metge sobre el seu guariment. Sola a la seva habitació, llegeix una carta de Germont, el qual, torturat per la mala consciència, informa a Violetta que el seu fill va sortir il·lès del duel, que va fugir després de ferir el baró i que coneix per fi el gran sacrifici de Violetta. El jove torna de París per suplicar perdó i no separar-se mai més de Violetta. Els amants fan plans d’un futur comú, però és tard. Violetta mor als braços d’Alfredo.