ESTÈTICA I MASSACRE

ALLÒ QUE SOM I ALLÒ QUE PROJECTEM

El Festival Perelada presenta Estètica i massacre, una òpera contemporània nascuda en el marc del projecte Òh!pera del Gran Teatre del Liceu. Una proposta que s’inscriu en una nova generació de creació operística i que connecta amb la trajectòria del Festival com a espai obert a la nova creació, atent a les veus emergents i als llenguatges del present. En aquest context, la col·laboració amb el Liceu reforça una aposta compartida per la contemporaneïtat, sumant esforços per fer possibles projectes que, d’altra manera, quedarien en l’efímer.
Concebuda com una tragicomèdia per a dos personatges -soprano i baríton-, l’obra posa en escena la relació entre identitat i representació en l’era digital. La necessitat de construir una imatge, de sostenir-la i d’ajustar-la als codis de reconeixement social esdevé aquí matèria dramàtica: un espai de tensió entre allò que som i allò que projectem.
La música de Carles Prat articula aquest conflicte amb una escriptura que acompanya i alhora qüestiona l’acció. A partir de materials que evoquen determinats codis estètics -associats, sovint, a rols i convencions-, la partitura evoluciona cap a un terreny més inestable, on les textures es superposen, es desdibuixen i entren en fricció. El resultat no és tant una il·lustració del text com un dispositiu actiu, que tensiona la narració i n’expandeix els límits.
Amb llibret de Carlota Gurt, una de les veus literàries més singulars del panorama actual, i direcció escènica d’Oriol Pla, creador escènic i intèrpret que ha ampliat recentment la seva projecció amb un Emmy internacional com a actor, la proposta es construeix com un treball col·lectiu on la dimensió visual -escenografia, llum, vestuari i projeccions- adquireix un paper central. L’espai escènic no acompanya l’acció: la configura, la distorsiona i la multiplica, en sintonia amb una dramatúrgia que oscil·la entre el reconeixement i l’estranyesa.
Interpretada per Maria Patak i Carlos Varela, amb un ensemble instrumental reduït dirigit pel mateix compositor, Estètica i massacre es presenta com una òpera de cambra que, des de la proximitat de formats, interroga amb contundència els mecanismes contemporanis de construcció de la identitat.
Una proposta que entén l’òpera com a espai de creació i risc, i que s’inscriu en la voluntat del Festival d’acollir noves mirades i de fer de l’escena un lloc de pensament i experimentació.