NIT D'ÒPERA AMB HADRIAN
L’Auditori del Parc del Castell ha presenciat una gran història d’amor protagonitzada per l’emperador romà Adrià i el seu amant. L’òpera en format concert semiescenificat, del compositor Rufus Wainwright, arriba de la mà del Teatro Real que, juntament amb Nabucco, arriben aquest cap de setmana a Peralada.
Peralada, 29 de juliol de 2022
El Festival Castell de Peralada ha acollit aquesta nit, i per primera vegada a Catalunya, la segona òpera del compositor nord-americà Rufus Wainwright basada en l’emperador romà Adrià. Després de gairebé tres hores d’espectacle, que ha començat amb un lleu retard a causa de la pluja que ha caigut una hora abans de començar, el públic del festival ha pogut admirar aquesta òpera que ha arribat a Peralada de la mà del Teatro Real sota la direcció escènica de Jörn Weisbrodt en la que ha jugat amb una selecció d’imatges del controvertit fotògraf Robert Mapplethorpe. Els espectadors han premiat el talent i la qualitat artística d’aquesta nit amb un gran aplaudiment final de més de 6 minuts.
Hadrian ha estat l’òpera escollida per interpretar aquesta nit a l’escenari del Parc del Castell en una versió concert semiescenificada. Amb llibret de Daniel Maclvor, la trama de l’òpera clàssica ha explicat la història d’amor entre Adrià i el seu amant. Per la seva presentació a Peralada, el Teatro Real ha escollit el mateix repartiment amb el que van estrenar abans d’ahir a la seva seu a Madrid, amb el baríton Thomas Hampson donant vida a l’emperador Adrià, Alexandra Urquiola substituint la inicialment prevista Ainhoa Arteta (Plotina), Santiago Ballerini (Antínous), Christian Federici (Turbo), Alejandro del Cerro (Trajà), Vicenç Esteve (Fabius), Gregory Dahl (Hermogenes) i Vanessa Goikoetxea (Sabina) entre d’altres. Tots ells acompanyats del Cor i Orquestra titulars del Teatro Real, sota la direcció musical de Scott Dunn.
El Parc del Castell ha vist avui una òpera en quatre actes que recrea a la història de l’últim dia de l’emperador romà que va governar durant els anys 117 i 138, centrant-se sobretot en la seva història d’amor per un altre home, Antínous. Malgrat que les relacions homosexuals eren acceptades entre la noblesa romana de l’època -en el cas d’un amo i el seu esclau-, no estaven autoritzades en la situació que implicava Adrià i Antínous: els separaven massa anys i Adrià el tractava com un company de plena igualtat. Després de viure diversos anys junts recorrent l’imperi, Antínous va ser trobat mort, en circumstàncies sospitoses, en el riu Nil. L’òpera ha ofert una explicació de la mort d’Antínous, expressant un dolor infinit i presentant la relació dels dos estimats com una de les majors relacions d’amor de la història.
El primer acte ha relatat la nit de la mort d’Adrià, profundament malalt i afligit per la mort del seu amant. L’Imperi està en un moment complicat i la cort el pressiona perquè recuperi el comandament. Plotina, l'emperadriu que va conduir a Adrià al poder, li ofereix dues nits amb Antínous a canvi que torni a manar i actuï contra Judea, per qui l’Imperi Romà se sent amenaçat.
La nit ha continuat amb un segon acte que ha viatjat en el temps, sis anys abans de la mort d’Antínous, quan els dos amants es van conèixer a Grècia. Malgrat que Adrià sap que està revivint una experiència del passat, Plotina l’adverteix que no podrà fer res per alterar el passat i la seva història. Després d’una gran festa i celebració per la collida d’aquell any, Adrià li ofereix a Antínous que s’uneixi a un gran viatge per tot l’Imperi.
Després d’un breu recés, un altre salt en el temps ha trasllat al públic a Egipte -sis anys després. L’amor dels dos amants ha madurat i s’han convertit en dues ànimes bessones. Antínous també s’ha convertit en una persona respectable i font de saviesa entre el seguici que acompanya a Adrià, però Turbo -cap de l’exèrcit que sent un profund amor per Adrià- no veu amb bons ulls els consells d’Antínous referent a la maquinària bèl·lica. En aquest moment, l’emperador està abatut i turmentat per haver de reviure tota la història i conèixer el desenllaç del seu amant. Finalment, tot resulta ser un pacte entre Turbo i Sabina -la dona d’Adrià- que quan s’adona que el sentiment entre els dos homes no és un rebuig cap a ella, ja és massa tard per salvar la vida d’Antínous.
En el quart i darrer acte Peralada ha tornat a la nit de la mort d’Adrià, que es presenta desolat després de conèixer la veritat i, amb set de venjança, posarà fi a l’Imperi. Firma un edicte que enviarà a les tropes a Judea i obliga Turbo a confessar l'assassinat d’Antínous. Amb la mort d’Adrià, aquest es converteix en deu al costat de Plotina, Sabina i el seu amor, Antínous.
Hadrian ha estat escrita seguint la tradició operística del segle XIX i principis del XX, quan l’òpera era la forma d’art musical veritablement popular i la gent cantava melodies d’òpera al carrer. Aquesta òpera contemporània vol reconnectar l’òpera amb una època en què era més popular, per oferir una nova perspectiva sobre l’òpera contemporània i explicar una nova història, una història d’amor homosexual, a un públic contemporani, però utilitzant la melodia, l’harmonia, les emocions profundes, les àries i les escenes de conjunt seguint el mateix enfocament que segueix la gran òpera.
El llibret és obra del cèlebre dramaturg canadenc Daniel MacIvor i la proposta escènica està ideada per Jörn Weisbrodt. Malgrat que la interpretació al Festival Castell de Peralada ha estat completament diferent de la que es va estrenar a l’Òpera del Canadà, de la mà de la Canadian Opera Company l’any 2018, no ha deixat a ningú indiferent. A Peralada s’ha vist completament despullada de decorats i de nombrosos intèrprets, per donar pas a una radicalització i a una expressió emocional visual de la naturalesa dramàtica intrínseca en l’òpera.
Aquesta nit ha destacat especialment la narrativa construïda a partir de més de 300 imatges de l’icònic fotògraf estatunidenc Robert Mapplethorpe, a través de les quals ha trasllat al públic les tensions i els turments dels diferents personatges, a la vegada que ha descobert la història d’un emperador abatut que ho hagués pogut tenir tot, tret de l’únic que desitjava de veritat.