JONATHAN TETELMAN FA UNA EXHIBICIÓ DE FACULTATS

Peralada, 3 d’agost de 2023

El tenor nord-americà d’origen xilè, Jonathan Tetelman, ha fet avui una veritable demostració de facultats com a tenor en el recital que ha ofert a l’església del Carme, en la 37a edició del Festival Perelada. Tetelman ha estat acompanyat pel  pianista alemany Daniel Heide.  El recital d’avui ha començat amb els Tre sonetti di Pertrarca, de Franz Lizst (1811-1886): Pace non trovo (104), Benedetto sia‘l giorno (47) i I’ vidi in terra angelici costumi (123).

Lizst els va començar a composar la dècada de 1830, però no se’n va publicar la primera versió, per a tenor i piano, fins el 1846. Mesos després en va publicar una altra per piano sol, igual que la versió del 1858, i el 1883 el pianista i compositor va revisar l’obra i en va publicar una versió dràsticament diferent per a baríton i piano, segons ell mateix “més refinada”. Aquests temes són fruit del viatge del compositor a Itàlia, entre 1838 i 1839, amb la seva primera amant, la comtessa D’Agoult. Petrarca, poeta italià del segle XIV, va escriure el text d’aquests sonets per a Laura, un amor idealitzat, sobre els quals Liszt va composar les  tres peces.

Tetelman, que es va formar com a baríton a la Manhattan School of Music i un parell d’anys més tard va canviar la tessitura a tenor, ha interpretat les tres peces amb la necessària mesura i contenció, sense renunciar, però, al seu estil que es caracteritza per una gran expressivitat i sentit del dramatisme.

Després d’aquestes tres cançons, Heide ha interpretat al piano Impromptu “Nocturne”, S.191 i la meravellosa Valse oublieé No.1, S215, totes dues de Liszt, un renovador de les formes de la música clàssica, que va desenvolupar el poema simfònic per a orquestra.  Heide i Tetelman han tancat la primera part del recital amb la dramàtica ària O figli, o figli miei! - Ah, la paterna mano, de l’Acte IV de l’òpera Macbeth, de Giueppe Verdi, en que Macduff plora la mort dels seus fills, la seva dona i parents i blasma Macbeth, responsable de l’assassinat de tots ells, clamant venjança. Aquest ha estat un dels punts àlgids de la vetllada i Tetelman s’ha posat el públic a la butxaca mostrant la seva capacitat d’aprofundir en el caràcter del personatge.

Tetelman i Heide han obert la segona part amb dues peces de Paolo Tosti (1846-1913), dues cançons napolitanes: A Vucchélla i L’alba sepàra dalla luce l’ombra. La primera és una mena d’exercici de seducció i la segona és la petició que arribi el dia de la mort per renéixer en un altre mon. Durant tota la segona part, a cada cançó Tetelman esgotava la capacitat de sorpresa del públic. Convenia que el tenor fes un petit recés, de manera que Heide ha interpretat l’Adagio Cantabile from Sonata c-Moll op.13 “Pathetique“, de Ludwig van Beethoven. Després ha estat el torn de dues cançons napolitanes més, totes dues d’Ernesto De Curtis i totes dues d’amor i també d’amor a la terra: Tu ca nun chaigne i Torna a Surriento.

La recta final del recital ha estat dedicada a la música i la cançó espanyola, amb la virtuosa interpretació de Heide al piano d’Asturias, de la Suite espanyola No.1 op.47 d’Isaac Albéniz. Després del repòs que li ha proporcionat el pianista, Tetelman ha tornat a escena per interpretar la cançó Granada, del mexicà Agustín Lara i ha posat el toc de sarsuela amb No puede ser, de La tabernera del Puerto, de Pablo Sorozábal. El públic, que ha acabat aplaudint dempeus, ha aconseguit que el tenor i el pianista els concedissin tres bisos. El primer la cançó Dein ist mein ganzes Herz, la més coneguda del segon acte de l’opereta Das Land des Lächelns (La terra dels somriures), de Franz Lehár, el segon, la popular ària Nessun dorma de Turandot(Puccini) i finalment ha fet cantar i picar de mans al públic, que semblava encantat, amb la interpretació de la popular cançó napolitana Funiculì funiculà, de Luigi Denza i Peppino Turco.