LA LLUM CLOU LA PASQUA

El tancament de la quarta edició de Pasqua del Festival Perelada, la segona matinal de la seva història, ha omplert de llum aquest Diumenge de Resurrecció l’Església del Carme, amb un programa centrat en dues maneres d’entendre la música sacra des d’un mateix espai cultural, l’Àustria de Mozart i la de Schubert. La Franz Schubert Filharmonia, el Cor Francesc Valls –resident del festival- i un quartet d’excel·lents solistes han estat els responsables d’aportar aquesta lluminositat al tancament del festival de Pasqua d’enguany.  D’altra banda, en una jornada de clausura i balanç, el festival anuncia que el programa de la propera edició del Pasqua, la cinquena, inclou l’estrena d’una obra de la compositora catalana Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) per encàrrec del mateix festival i també la interpretació de la Passió segons Sant Joan, de Bach, a càrrec de la formació MUSIca ALcheMIca, dirigida per la seva fundadora i violinista Lina Tur Bonet.

Claredat, mesura i bellesa

Aquest migdia, la Franz Schubert Filharmonia, el Cor Francesc Valls i un quartet de solistes format per Yewon Han, Marcela Rahal, Filipe Manu i Manuel Fuentes han donat forma a una proposta que ha apostat per la claredat, la mesura i la bellesa directa del repertori litúrgic. Al capdavant del conjunt hi era Guillermo García Calvo, amb Pere Lluís Biosca en la direcció del cor. El programa ha quedat articulat amb una lògica clara. Primer, Mozart. Després, Schubert. Abans d’entrar en la Missa brevis en Sol major, KV 49, el concert ha situat l’Ave Verum Corpus com una porta d’entrada d’una gran eficàcia expressiva. És una peça breu, una de les últimes composicions religioses de Mozart, però també una de les més depurades. El seu valor dins del programa no només ha estat musical, sinó també simbòlic: ha servit per presentar, en pocs minuts, una espiritualitat lluminosa, sense retòrica, que ha marcat el to general de la matinal. La Missa brevis de Mozart, escrita quan el compositor tenia només dotze anys, ha mostrat una escriptura concisa i funcional, pensada per al servei litúrgic però reveladora d’un talent tan precoç com excepcional. La successió de Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei ha permès seguir un model formal definit, propi del seu temps, i ha fet evident fins a quin punt el jove Mozart havia assimilat els codis de la tradició musical de Salzburg. No és encara el Mozart de plenitud, però sí un compositor capaç d’ordenar amb naturalitat els materials i de donar-los una vivacitat molt recognoscible. 

A la segona part, la Missa en Sol major, D 167, de Schubert, ha ampliat aquest recorregut i l’ha desplaçat cap a una sensibilitat diferent. També és una obra de joventut, escrita als divuit anys, però en aquest cas ja hi apareix un llenguatge més cantable, més líric i d’una calidesa immediata. El programa la defineix com una missa de caràcter pastoral i lluminós, i aquesta idea resumeix bé el seu lloc dins la matinal: una obra de fe serena, d’humilitat expressiva i d’una bellesa franca, lluny de qualsevol grandiloqüència. En Schubert, la música sacra és respir melòdic i una manera d’acostar-se al text religiós amb una proximitat gairebé íntima. 

Aquest diàleg entre Mozart i Schubert ha estat, en el fons, el centre de la proposta, que ha comptat entre el públic amb la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la senyora Sònia Hernández. Les dues misses comparteixen el format breu, la funcionalitat litúrgica i el fet d’haver estat escrites per compositors molt joves, però el concert també n’ha deixat veure les diferències. D’una banda, l’ordre clàssic, l’herència de Salzburg i l’equilibri de Mozart. De l’altra, la línia melòdica més expansiva i la llum de Schubert, ja a tocar del romanticisme. Sense necessitat de subratllats, el programa ha dibuixat així un petit recorregut històric i estètic per la música sacra centreeuropea entre la segona meitat del segle XVIII i els inicis del XIX.

Ferm posicionament en el mapa musical i presència a l’arc Mediterrani 

Avui també ha estat el moment de fer balanç de la quarta edició de Pasqua del Festival Perelada, que pel que fa a les xifres ha arribat fins al 95% d’ocupació. El director artístic del cicle, Oriol Aguilà, ha manifestat que “si la tercera edició va ser la de consolidació, la quarta crec que ens proporciona de ple dret un posicionament ben definit en el mapa musical català i estatal i una presència cada vegada més remarcable en l’arc Mediterrani.” Aguilà ha assegurat que es poden fer aquestes afirmacions perquè detecta “les ganes de nombrosos artistes i creadors de voler ser al festival i que així ens ho comuniquen fent les seves propostes”. Segons el director del festival “estem construint un relat i un imaginari pel que fa al cicle cada vegada més potent, perquè tant el públic com els artistes han comprovat que a Peralada, per aquesta època, es viuen experiències musicals úniques”.

Aguilà es mostra especialment satisfet de les quatre edicions celebrades, en el marc del 40è aniversari que el festival celebrarà aquest proper estiu: “En només quatre edicions ja hem aconseguit deixar petjades importants pel que fa a la música ja que, treballant en un dels pilars que ens havíem proposat construir, hem recuperat i dut a terme la gravació, en alta resolució, de quatre oratoris –Stradella, Scarlatti, Hasse i Caldara-, hem publicat amb el nostre segell les lliçons de tenebres que li vam encarregar a Joan Magrané i, des del passat Divendres Sant ja es poden escoltar a les plataformes els responsoris que el festival li va encarregar a Bernat Vivancos, interpretades pel Cor de la Ràdio de Letònia, que vam estrenar l’any passat. Això són les nostres ressonàncies sonores i un llegat que es comença a fer gran”.

En el context d’aquesta feina de recuperació, Aguilà explica que la partitura de l’oratori Cristo condannato, d’Antonio Caldara, que feia 300 anys que no s’interpretava i que ha estat recuperada per Dani Espasa, director de la formació Vespres d’Arnadí, s’incorpora al cos patrimonial del festival però amb caràcter accessible, “perquè creiem que aquesta obra mereix més escolta i que tingui nous recorreguts”, rebla el director del festival. La gravació que s’ha fet de l’oratori de Caldara està previst que s’emeti en un futur per l’emissora Catalunya Música.

“La concentració de propostes en un espai reduït de temps –en aquest cas quatre dies- representa un esperit de festival genuí, amb formats i gèneres variats i una gran intensitat. Crec que això és bo –diu Aguilà- perquè ho converteix tot plegat en una experiència singular pel nostre públic. Ara, el pròxim pas, és consolidar la matinal de diumenge de Pasqua, que és el segon any que la fem”.  En aquest sentit, el director del festival aposta per persistir com fins ara en l’organització de l’edició de Pasqua, com a fórmula per aconseguir l’objectiu desitjat.

Raquel García-Tomás estrenarà obra a Peralada la propera Pasqua

És aquest esperit persistent que du al festival anunciar que per a la cinquena edició de Pasqua del cicle, l’any vinent, ja s’ha fet un encàrrec a la compositora Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984), que estrenarà el dissabte 27 de març una nova composició que tindrà com a punt de partida les lliçons de tenebres. Així doncs, García-Tomás s’afegirà a la nòmina de creadors que han estrenat obra a Peralada per Setmana Santa, com Joan Magrané (Tenebrae Responsoria) o Bernat Vivancos (Responsoris Hebdomadae). Ara bé, els anuncis per a la propera edició no s’aturen en l’encàrrec fet a García-Tomàs, ja que Aguilà també ha explicat que el festival programarà Divendres Sant, 26 de març, per primera vegada en la història del cicle la Passió segons Sant Joan, de Johann Sebastian Bach, interpretada per la prestigiosa formació orquestral MUSIca ALcheMIca, fundada per la violinista Lina Tur Bonet, que n’és també la directora. Aguilà es mostra especialment satisfet pel fet de poder comptar amb “dues dones, dues creadores que són referents en l’àmbit de la música a casa nostra” per a la propera edició, tot desitjant que sigui un pas més “en aquest camí de posicionament definitiu en el mapa musical mediterrani”.

D’altra banda, l’organització del festival ha anunciat que durant la setmana de la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril), l’emissora Catalunya Música oferirà una programació especial de concerts que inclouen els concerts celebrats i enregistrats a Roma la tardor passada, amb motiu del 40è aniversari del festival i del mil·lenari del monestir de Montserrat. Els concerts enregistrats són el que va oferir la formació de música barroca Vespres d’Arnadí, dirigida per Dani Espasa amb la soprano Sara Blanch i Cantoría,  amb un programa titulat Terradeglias nella città eterna, que incloïa un programa de descoberta que recuperava obres del compositor català Domènec Terradellas (1713-1751); el que va oferir la formació vocal Cantoría, El Jubilate, de Mateo Flecha (1941-1553) i el protagonitzat per l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música del monestir amb un programa que contenia obres de diversos compositors, d’entre els quals Bernat Vivancos, el mestre Pau Casals o el Pare Ireneu Segarra.