NIT D’EMOCIONS PER A LA HISTÒRIA

NIT D’EMOCIONS PER A LA HISTÒRIA

El tenor ha pujat a l’escenari de Peralada per vuitena vegada –7 en el marc del festival– per oferir un concert marcat per les emocions, l’elegància i la nostàlgia en el que el públic s’ha aixecat en diverses ocasions. Isabel Suqué Mateu, presidenta de la Fundació Castell de Peralada, ha entregat la Medalla d’Honor a l’artista, que aquesta nit ha estat acompanyat per la soprano Martina Zadro i la recent guanyadora del concurs musical Eufòria, Mariona Escoda.

 

Peralada, 3 d’agost de 2022

El Festival Castell de Peralada ha rendit homenatge aquesta nit a Josep Carreras coincidint amb el seu 75è aniversari. En un concert marcat per les emocions i la nostàlgia, el públic ha demostrat l’admiració i la gratitud que senten cap a un artista molt estimat i, alhora, com a impulsor des de fa tres dècades d’una fundació contra la leucèmia. Convertint-se en la vuitena vegada que Carreras puja a l’escenari de Peralada –set d’elles en el marc del festival–, aquest ha volgut premiar el seu compromís, estima i talent entregant-lo la Medalla d’Honor de mans de la presidenta de la Fundació Castell de Peralada, Isabel Suqué Mateu.

El tenor barceloní ha estat acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció David Giménez, amb qui Carreras ha treballat en nombroses ocasions i ostenta una gran complicitat, i per la soprano croata Martina Zadro com a solista convidada. El concert, d’una durada total d’una hora i mitja, s’ha dividit en dues parts i ha estat marcat per un programa líric de cançons de Tosti, Martínez Valls, Gardel i Cardillo, entre d’altres.

L’espectacle ha començat amb la interpretació per part de l’orquestra de l’exuberant Navarraise del ballet de l'òpera Le Cid, de Jules Massenet, que ha donat pas a la primera interpretació de Carreras de la nit, amb la reconeguda L’última canzone de Tosti. Martina Zadro, una de les principals sopranos croatoeslovenes de l’actualitat, ha pres el relleu de l’espectacle obrint la seva actuació amb el difícil i espectacular Il vespri siciliani ‘Bolero’ de Verdi.

Després d’aquest primer bloc de cançons, el tenor català ha agafat el protagonisme i ha interpretat l’apassionada romança Les neus de les muntanyes de l’emblemàtica sarsuela Cançó d’amor i de guerra, i  la preciosa cançó d’Edvard Greig T’estimo, que el tenor ha popularitzat en els seus recitals i que s’ha convertit en un clàssic del seu repertori que aquesta nit no podia faltar.

 

En un intent de donar repòs als solistes, l’orquestra ha tocat una de les peces orquestrals més conegudes de la història de la música, l’encantadora Waltz 2 de la Jazz Suite de Shostakóvich. A continuació, Zadro i Carreras han enllaçat les veus en una interpretació excepcional del sentimental i eròtic vals de Satie titulat Je te veux. La soprano s’ha lluït en els aguts de la cèlebre Ah! Je ris de me voir si belle en ce miroir de Faust de Gounod, per donar pas a The Impossible Dream, cançó del musical de Mitch Leigh The Man of la Mancha interpretat per Josep Carreras i que ha tancat la primera part del programa.

 

Després d’un breu recés, el Festival ha fet entrega de la Medalla d’Honor al reconegut artista líric català, que se suma d’aquesta manera a una llarga llista de noms de cantants, ballarins i músics que ostenten aquesta distinció del festival empordanès. Durant l’entrega, a mans de la presidenta de la Fundació Castell de Peralada, Isabel Suqué Mateu, a l’escenari s’ha projectat un vídeo que ha repassat el pas del tenor per Peralada, on va debutar amb Vicenzo Scalera  el 16 de juliol de 1985, quan encara no havia nascut el Festival.

Des d’aleshores, Carreras ha estat en set ocasions a Peralada –sumant aquesta nit, vuit–. El 1988 va protagonitzar un dels concerts més màgics que es recorden en la història del Festival pel fet de representar el retorn del tenor als escenaris després de superar una lluita personal contra la leucèmia. El 1989 va portar-hi Medea i el mateix any un recital a l’església del Carme amb va amb Montserrat Caballé i el Cor i orquestra de l’òpera Nacional de Sofia. A Peralada també va debutar amb el paper de Samson a Samson et Dalia de Saint-Saëns el 1990, el mateix any que va oferir un concert a la plaça de la vila de Peralada amb Montserrat Caballé. El 2000 va actuar amb Jaume Aragall, Isabel Rey i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de David Giménez.

 

Després d’un moment d’emocions i agraïments, l’artista ha reprès el programa que ha preparat per aquesta nit amb la reconeguda Serenata Sincera de Derevitsky i Passione de Valente, que han donat lloc a Les filles de Cadix de Déliberes interpretada per la soprano Martina Zadro, i El dia que me quieras de Carlos Gardel, cantada pel tenor català.

 

En acabar aquesta arrancada de la segona part el cantant ha sorprès amb una convidada especial pel concert a Peralada. Josep Carreras ha optat per acompanyar-se de Mariona Escoda, la recent guanyadora del popular programa musical català Eufòria. Els dos han interpretat la reconeguda cançó de Lluís Llach, Un núvol blanc, cançó influenciada per la mort de la seva mare i inclosa dins el disc Maremar (1985) que al públic ha premiat amb molts aplaudiments.

 

L’orquestra del Liceu ha reprès el concert amb el sublim Adagio del ballet Spartacus de Khachaturian. Non ti scordar di me de Curtis ha estat cantada a duo entre el tenor i la soprano que han fet gran l’escenari del Parc del Castell, la lírica i evocadora Meine Lippen sie küssen so Heiss de l’opereta Giuditta de Lehár l’ha entomat Zadro i ha posat punt final al programa Josep Carreras amb Core’n grato de Cardillo.

 

La nit ha acabat, com tothom esperava, amb diversos temes de propina pel públic que ha demostrat, una vegada més, una devoció i estima molt sincera per l’artista català. Carreras ha estrenat els bisos amb Chitarra Romana, la cançó popular italiana composta per Eldo Di Lazzaro, Zadro ha cantat la segona cançó de propina, I could have danced all night, del musical My Fair Lady, i Mariona ha tornat a pujar a l’escenari amb La Mare, la cançó de Dyango que la vallenca també va interpretar en la final del concurs que va acabar guanyant.

Carreras ha continuat regalant cançons amb O sole mío, la reconeguda peça italiana d’Eduardo di Capua o Paraules d’amor de Joan Manuel Serrat, la cançó que ha arrencat aplaudiments en sonar les primeres notes i que el tenor ha cantat al costat de Mariona Escoda.

Amb el públic de peu, grans ovacions i aplaudiments, l’artista ha prosseguit amb My way, una de les cançons més emblemàtiques i versionades de Frank Sinatra, que el tenor ha interpretat amb solvència, i ha posat punt final a uns bisos que han durat més de mitja hora amb El brindis de La Traviata de Verdi. L’elegància i el mestratge han marcat aquest concert que, a més, ha estat gravat per Televisió de Catalunya i Catalunya Música.

La Medalla d’Honor del Festival

El Festival Castell de Peralada va crear aquest distintiu l’any 2011 en el marc del seu 25è aniversari. La joieria creativa Bagués-Masriera de Barcelona és l’encarregada cada any del seu disseny. Amb l’entrega de la Medalla d’Honor a Josep Carreras d’aquesta nit, el tenor se suma a una llarga llista de personalitats que l’ostenten entre els quals destaquen artistes lírics com Montserrat Caballé (2011), Jaume Aragall (2012), Carlos Álvarez (2012), Juan Diego Flórez (2015) i Teresa Berganza (2015), Ainhoa Arteta (2017), entre d’altres.