Programació Festival

QUÈ EN SAP LA BELLESA DEL TEMPS

El present és un mur de pedra esquerdat. El passat és la pols dels dies i el futur, una alenada imprevisible. O això creuen els qui no han vist mai el món des d’un escenari. Avançant entre temps, entre realitats, la mirada de Jordi Bernadó s’instal·la en un punt privilegiat, una localització il·lusòria que desfà les fronteres i converteix les certeses en fum. Les fotografies que formen Què en sap la bellesa del temps s’endinsen en el món de l’espectacle, un territori furtiu entre la realitat i la ficció on el temps queda, màgicament, momentàniament, suspès. L’artista recorre els paisatges de la representació, atent a les veus que ressonen des de les profunditats dels teatres; més enllà de les màscares i els decorats, hi ha un tipus de veritat que només es troba a sobre dels escenaris: la bellesa. Una bellesa colpidora i enigmàtica, impossible de definir ni posseir, com un espectre. Omple les grans sales, les òperes, els concerts, està present en cada funció, flotant, latent, implacable.

Aquesta exposició condensa una part fonamental del corpus artístic de Bernadó. La seva obra orbita entorn de l’espai, la identitat, les ambivalències: conjuga sensibilitats estètiques i conceptuals amb una mirada a la vegada analítica i evocadora. Aquestes fotografies mostren teatres, escenaris, circs, museus,  alguns emblemàtics, d’altres més difícils d’identificar. L’artista els converteix a tots en trinxeres visuals, oasis de significat on el simulacre i la veritat coexisteixen sense límits.

Què en sap la bellesa del temps explora els punts cecs de l’espectacle, tot allò que roman ocult entre el que veiem i el que creiem veure. Les fotografies són una finestra –a voltes un mirall, d’altres un miratge– oberta als indrets fugitius del desig; a través seu sorgeixen relats amagats, imatges esborrades, records obliterats. Des d’aquests espais transients, Bernadó es pregunta per l’art i l’artifici, per les il·lusions, la virtut i la veritat. També pel temps i l’obsolescència. L’eternitat, la utopia. El resultat és un retrat singular del món de l’espectacle: la literalitat dóna pas a la incertesa, el que és sòlid esdevé interrogant. Tot pot passar a sobre d’un escenari, fins i tot el més improbable. El present trontolla, les consciències s’esquincen, no hi ha passat ni futur, només parèntesis sense llar. I, finalment, la màgia. El silenci. La llum. Què en sap la bellesa del temps?

Amanda Mauri

Amb la col·laboració de la Galeria Senda