RENDITS AL TALENT DE DAVIDSEN

RENDITS AL TALENT DE DAVIDSEN

L’església del Carme s’ha omplert per a escoltar una de les veus wagnerianes més valorades de l’actualitat, que ha protagonitzat un recital líric llargament aplaudit. En la primera part ha predominat un repertori alemany i en la segona l’italià. La noruega ha acabat el concert regalant una excel·lent interpretació de Vissi d’arte, l’ària de la soprano del segon acte de l’òpera Tosca de Puccini i Letzter Frühling del compositor noruec Edvard Greig, que han aixecat a tot el públic de la butaca.

 

Peralada, 4 d’agost de 2022

Lise Davidsen ha protagonitzat aquest vespre un recital líric de primer ordre en una església del Carme plena per a escoltar una de les veus wagnerianes més valorades de l’actualitat però encara poc coneguda a casa nostra. Per a aquest recital reprogramat de la passada edició, quan es va haver de suspendre a causa de la crisi sanitària, la noruega ha escollit un programa amb un marcat protagonisme pel repertori alemany a la primera part, i pel repertori italià a la segona.

La cantant escandinava –acompanyada al piano de Sophie Raynaud– ha projectat la seva veu, de gran frescor i brillantor, per mostrar la seva gran tècnica i la veracitat de les seves interpretacions gràcies a la fidelitat al text i el seu sentit narratiu. Entre el seu repertori alemany el públic ha pogut gaudir de Wagner, Brahms i Strauss, i en l’italià la cantant d’òpera ha interpretat escenes de Macbeth i Otello.

El concert, amb una durada total de més d’una hora i mitja, ha començat amb una sonora rebuda per part del públic abans de cantar Dich teure Halle, del segon acte de Tahnhäiser de Wagner, una ària que ha estat tota una declaració d’intencions anunciant “Et saludo de nou, estimat saló de cant”. Davidsen ha proclamat l’enorme plaer d’actuar a Peralada amb un enorme somriure i ha seguit amb tres lieder de Brahms, que han permès al públic de Peralada descobrir la faceta més íntima i expressiva de la soprano, que ha creat un ambient idíl·lic per interpretar l’ària del segon acte de Der Freischütz, considerada la primera òpera romàntica alemanya important, creada per Weber.

Aquestes primeres peces han precedit els temes dedicats a Strauss i els lieder Zueignung, Op. 10 núm. 1, considerat un dels millors creats pel reconegut compositor austríac, així com el present de noces que el compositor va fer a la seva dona –i també soprano– Pauline de Ahna, titulat Ruhe, meine Seele, Op. 27 núm 1, una obra que ha permès a Davidsen mostrar el seu vessant més tràgic, per acabar retornant a una de les creacions més belles de Strauss, el lied Morgen! Op. 27 núm 4. Abans de la pausa, la soprano s’ha lluït amb Du bist der Lenz de l’òpera Die Walküre (La Valquiria).

Per iniciar el torn del repertori italià Davidsen ha escollit Vieni t’affretta de Macbeth, peça per la qual Verdi va demanar una cantant lletja, amb una veu desagradable i agressiva, amb la capacitat d’expressar les fosques intencions de Lady Macbeth, un personatge que per interpretar-lo cal fer creïble el reclam l’ambició al seu marit, al preu que sigui, perquè esdevingui rei d’Escòcia.

Reivindicant les seves arrels, l’artista també ha inclòs dins el programa una composició d’Edvard Greig, un símbol per la identitat cultural dels noruecs. Per a fer-ho s’han interpretat quatre peces, Gruss, Zur Rosenzeit, Ein Traum i Ved Rondare. Enmig del repertori italià no podia faltar l’Ave Maria d’Otello, obra de Verdi, que ha precedit a una de les àries de l’òpera Csárdsfürstin (La princesa gitana) titulada Heia, heia in dem Bergen i una de les obres més exitoses de Kálmán. El darrer salt musical de la nit l’ha protagonitzat George Gershwin amb la peça Summertime, popularitzada en el món del jazz però que té el seu origen en l’òpera Porgy and Bess.

La noruega ha acabat el concert regalant una excel·lent interpretació de Vissi d’arte, l’ària de la soprano del segon acte de l’òpera Tosca de Puccini i Letzter Frühling del compositor noruec Edvard Greig. Els bisos han estat rebuts amb molts aplaudiments i l’espectacle ha acabat amb el públic de peu, ovacionant a l’artista.