La recerca d’una veu pròpia d’Acosta Danza

• La companyia del ballarí i coreògraf cubà Carlos Acosta ha iniciat el camí de la recerca de veu pròpia amb Folclor, un espectacle amb tres coreografies superbes 

Peralada, 26 de juliol de 2024.- El programa doble d’avui l’ha completat una visita molt esperada, un capítol més d’una bonica història construïda a base de lleialtats mútues entre el festival i el ballarí cubà Carlos Acosta. Aquest ha fet acte de presència al Festival Perelada per tercera vegada, en aquesta ocasió només dirigint la seva companyia en l’espectacle Folclor, que demà (22h) repeteix funció després del recital que oferirà la soprano Anna Pirozzi (19h) a l’església. El focus d’atenció s’ha traslladat doncs de l’església del Carme al Mirador del Castell, on l’espectacle prometia, segons el ballarí, coreògraf i director, mostrar l’essència de la companyia, allò que fa que aquesta sigui diferent en el seu camí a la recerca d’una veu pròpia que la faci recognoscible. El pas que han ensenyat avui els ballarins i ballarines d’Acosta, d’una joventut esclatant, en aquesta recerca ha estat molt esperançador. 

Folclor es divideix en tres coreografies, fruit de la col·laboració del talent local cubà, amb el talent estranger. La primera coreografia Paysage, soudain, la nuit, del ballarí, cineasta i coreògraf suec Pontus Lidberg, pioner en la barreja de dansa i cinema, ha obert la vetllada. Es tracta d’una peça per a 11 ballarins que fa una celebració de la joventut entre el fer-se de nit i l’alba, sobre una partitura de Leo Brouwer -prestigiós compositor, guitarrista i director d’orquestra cubà-, inspirada en la rumba. Ha estat poc més d’un quart d’hora de pura energia contagiosa i joc de cames llatí, llest per a una música tradicional frenètica.  

La segona coreografia de la nit ha estat el duet Soledad, obra del coreògraf espanyol Rafael Bonachela que només l’havia pogut posar en escena una sola vegada. Es tracta d’una peça elegant, sexi i emocionalment carregada, una peça que eminentment llatina per com n’és de passional i que explora els costats salvatge i tendre d’una relació. La coreografia de Bonachela té també una durada aproximada de poc més de 15 minuts, i aprofundeix en les arrels espanyoles de l’autor, tot i que va ser concebuda a partir de la música de la cantant mexicana Chavela Vargas i de l’Hommage à Piazzolla, de Gidon Kremer. El duet que l’ha interpretat ha fet pujar el voltatge emocional de l’auditori tot just abans del descans. 

Després de la mitja part, la vetllada s’ha conclòs amb Hybrid, una peça per a 9 ballarins dels coreògrafs cubans Norge Cedeño i Thais Suárez, que il·lustra l’energia i la destresa dels ballarins a l’hora de barrejar, sense que es notin les costures, les tradicions africanes dels iorubes amb una dansa essencialment contemporània. Hybrid, que té una durada de poc menys de mitja hora, està inspirada en el mite de Sísif, que va ser condemnat a fer rodar una roca immensa muntanya amunt, només perquè rodés cap avall un cop s’acosta al cim, i a repetir aquesta acció durant tota l’eternitat, sense donar-se mai per vençut. Dins la mateixa coreografia s’han pogut distingir tres parts, la primera suggeria una mena de món distòpic, amb els seus habitants atrapats, fins que sembla que s’alliberen i entren en una mena de letargia, excepte dos, que interpreten un duet magnífic d’una qualitat onírica. La tercera part representa un cert alliberament i és on més han sonat els ritmes iorubes, mentre que en les altres dues parts ha predominat l’electrònica. Els coreògrafs han aconseguit crear un univers molt particular, en el qual es confon la realitat amb la irrealitat i els ballarins, que representen el poder de la dansa per bregar amb els reptes quotidians, miren d’assolir futurs imaginaris en una illa –metàfora subtil de Cuba- que revela els seus misteris a mesura que la nit avança cap al dia. Demà, a les 22h, al Mirador del Castell, la companyia Acosta Danza tornarà a oferir Folclor.