Yunchan Lim fa vibrar amb el seu virtuosisme

El seu debut al Festival Perelada ha estat brillant, amb una interpretació prodigiosa de peces de Mendelssohn, Txaikovski i Mussorgski

Una tècnica brillant i una capacitat expressiva extraordinària han estat les seves millors armes per captivar a l’audiència

Peralada, 3 d’agost de 2024.- El Festival Perelada ha estat sempre una porta d’accés a l’Estat espanyol de noves figures de la lírica, la dansa o la música clàssica. Aquest és el cas del virtuós pianista sud-coreà Yunchan Lim (Siheung, Corea del Sud, 2004), que avui ha debutat al Festival Perelada amb un recital esplèndid, en el qual ha fet vibrar al públic amb el seu virtuosisme, interpretant de manera magistral peces de Fèlix Mendelssohn (1809-1847) i Piotr Illitx Txaikovski, en la primera part, i ha dedicat la segona part exclusivament a Modest Mussorgski (1839-1881). L’expectació era màxima. De fet, ja ho era en l’edició de Setmana Santa del festival, en què el pianista sud-coreà hi havia d’actuar, però malauradament el recital es va haver d’ajornar fins aquest estiu, de manera que el festival ha pagat un deute pendent amb el seu públic en programar l’estrella pianística mundial del moment. Yunchan Lim ha tingut un impacte global inusitat, que té la seva gènesi en l’edició del 2022 del prestigiós concurs pianístic internacional Van Cliburn, que es celebra a Texas, en què va ser el pianista més jove de la història en aconseguir el primer premi.

Yunchan Lim ha obert el recital amb dues peces del conjunt de Lieder ohne Worte (Cançons sense paraules) del compositor, pianista i director d’orquestra Felix Mendelssohn, una de les figures més destacades del romanticisme alemany. El pianista sud-coreà ha interpretat d’un seguit Lieder ohne Worte (Cançons sense paraules), Op. 19 No.1 Mi Major i Lieder ohne Worte (Cançons sense paraules), Op. 85 No.4 Re Major. Aquestes dues peces formen part de les 48 del conjunt que va compondre Mendelssohn entre 1830 i 1845, que està dividit en 8 volums, amb 6 peces cada volum. Són cançons que es caracteritzen per la seva bellesa melòdica, clara i expressiva, i la seva estructura senzilla però elegant, resultant una cançó sense text però amb la veu protagonista del piano, que reflecteix l'estil romàntic del compositor i que, en mans de Yunchan Lim, resulten sublims per l’extrema sensibilitat i subtilesa amb què les ha interpretat.

Tot seguit, fins a la mitja part, Yunchan Lim ha interpretat el conjunt de composicions Les estacions, de Txaikovski, una sèrie de dotze peces per a piano, cadascuna corresponent a un mes de l'any. Aquest cicle musical és un dels treballs més coneguts i estimats del compositor rus, que les va escriure entre finals del 1875 i 1876, per encàrrec del director de la revista Nuvellist, de San Petersburg. Txaikovski, immers en la composició de grans simfonies, òperes i ballets, va acceptar aquest encàrrec perquè necessitava fer algun ingrés. Tot i considerar-les obres menors, però, hi va abocar tota la seva saviesa musical i sensibilitat. Aquestes peces, cadascuna amb el seu títol evocador reflecteixen l'encant de la vida russa a través de les estacions i els mesos, cadascun amb el seu caràcter distintiu i inclouen un epígraf poètic de diversos autors russos coneguts, com ara Tolstoi.

La intenció del director de Nuvellist era que anés veient la llum una peça amb una periodicitat mensual i d’aquesta manera va anar publicant consecutivament les composicions Al costat de la xemeneia (gener), Carnestoltes (febrer), Cant de l'alosa (març), Campaneta de neu (abril), Il·luminat per les estrelles (maig), Barcarola (juny), Cançó del segador (juliol), Collita (agost), La Caça (setembre), La cançó de la tardor (octubre), Troica (novembre) i Nadal (desembre). Cada mes és una mena de miniatura musical, que van incloure quan es van publicar una petita cita literària que acompanyava la música i mirava de reflectir l’atmosfera o un estat d’ànim associat a cada mes, així com el títol també ho fa. Al gener i setembre, per exemple, els acompanya una cita de Puixkin, al juliol i agost, de Kolzów o a l’octubre, una de Tolstoi. Yunchan Lim va guiar el públic de Peralada a través d’aquesta visió íntima i personal de Txaikovski de les estacions amb una saviesa, un mestratge i una expressivitat fora de mida, fent-li percebre el cant primaveral de l’alosa al març, la retirada de la neu a l’abril, la melangia de la Barcarola del juny, l’alegria i laboriositat de la collita a l’agost o la vesprada dels Tres Reis Mags del desembre. Ja al final de la primera part, l’artista va ser acomiadat amb una gran ovació i el públic, conscient que estava assistint a una vetllada extraordinària, dempeus.

El pianista sud-coreà va dedicar tota la segona part al cicle Quadres d’una exposició, l’obra pianística més popular de Modest Mussorgski, una compositor rus pertanyent a una generació que va cercar un llenguatge musical propi, aliè a les influències occidentals, tal i com ho explica la pianista, musicòloga i crítica musical Verónica Maynés al programa de mà. La suite Quadres d’una exposició, composada el 1874, és una mena de retaule pianístic escrit en només tres setmanes, que descriu les impressions de l’autor en assistir a l’exposició de pintura que homenatjava al seu amic Viktor Hartmann, que va morir prematurament el 1873. La mostra que va inspirar Mussorgski va tenir lloc a l’Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i aplegava un total de 400 obres de l’artista. La suite pianística consta d’un seguit de promenades (passejades), que vindrien a ser el fil vehicular del retaule i que relliguen les 10 peces inspirades en el mateix nombre de quadres de Hartmann i una altra que vol ser una meditació sobre la mort. Les promenades exposen un tema recurrent que canvia en funció de l’estat d’ànim de l’observador. Les obres que va triar Mussorgski per fer l’homenatge al seu amic són de temàtiques variades. La música de Gnomus vol reflectir la figura grotesca de l’obra visual, la d’Il vecchio castello mira de suggerir la cançó nostàlgica d’un trobador, a Tuileries és un jardí parisenc i un grup de nens jugant i discutint el catalitzador expressiu, mentre que Bydlo, amb una melodia dura i severa té una certa profunditat política, en denunciar el domini rus sobre Polònia.

El retaule, que té una qualitat gairebé teatral, no està exempt de sentit de l’humor, com es pot comprovar al Ballet des poussins dans leurs coques, inspirat en un disseny per a un ballet infantil, descriu pollets ballant encara dins les seves closques, que ha va seguit de Samuel Goldenberg und Schmuÿle, un retrat de dos jueus polonesos, un de ric i un de pobre, amb contrastos molt marcats en la música, que ens du tot seguit fent una passejada a Limoges. Le marché (La grande nouvelle), que descriu musicalment una escena vibrant d'un mercat a Llemotges, amb intercanvis animats. Aleshores arriba el moment transcendent de Catacombae (Sepulcrum Romanum), que evoca una escena d'Hartmann explorant les catacumbes de París, amb una atmosfera fosca i solemne i que es vincula amb Cum mortuis in lingua mortua, una meditació sobre la mort que segueix.

Dues peces més per acabar, La cabane sur des pattes de poule representa la casa de la bruixa del folklore rus, Baba-Iaga, que Mussorgski va il·lustrar amb música vertiginosa, contundent, d’un cert terror que amb Yunchan Lim al piano es va convertir en un doll imparable de notes. La darrera peça, La grande porte de Kiev, inspirada en un disseny arquitectònic per a una gran porta de la ciutat de Kíev, és d’una majestuositat abassegadora i es tanca amb una afirmació poderosa, triomfant. El silenci reverencial amb que el públic ha seguit el recital s’ha trencat en mil bocins amb aplaudiments i xiulets d’entusiasme que han fet justícia a una execució tècnic brillant de Yunchan Lim, que ha aconseguit transmetre a l’audiència les emocions i les intencions dels compositors creant una experiència musical rica i significativa. Com a regal, un bis, una magnífica interpretació de Siciliano de la Sonata BWV 1031, de J.S. Bach. Sublim.