CAPTIVATS PER CANTORÍA
El d’aquesta nit era un concert esperat a Peralada. Després de participar en la primera Edició de Pasqua del festival l’any 2023 amb la interpretació de les Lliçons de Tenebres de Tomàs Luís de Victoria, tornava a l’església del Carme el conjunt vocal Cantoría, dirigit per Jorge Losana, tancant un petit cercle. Això és sinònim d’una altíssima qualitat musical, com ha quedat plenament comprovat una altra vegada. Cantoría ha captivat al públic amb una interpretació de l’obra Membra Jesu Nostri, que s’ha caracteritzat per la seva puresa i profunditat emocional.
Estrenada l’any 1680, l’obra Membra Jesu Nostri patientis sanctissima (literalment, Els membres sacratíssims de Jesús que pateix) és considerada la gran joia del repertori vocal sacre de Dieterich Buxtehude (1637-1707), un dels compositors més importants del barroc alemany. Es tracta d’un cicle de set cantates curtes, unides per un mateix fil temàtic: la meditació devota sobre el cos de Crist clavat a la Creu. Cantoría ha sabut guiar a la perfecció al públic en aquest recorregut espiritual amb una exquisida sensibilitat.
Una posada en escena impressionant
L’absis de l’església el Carme l’ha presidit en tot moment pel Sant Crist Negre de Peralada, una imatge preciosa de dimensions gairebé naturals del Crist en creu, que a l’inici estava cobert per un tul translúcid de color vermell. Al voltant, els faristols dels cantants i, una línia més enrere, els dels músics. Cada cantata es centra en una part del cos de Jesús —els peus, els genolls, les mans, el costat, el pit, el cor i el rostre— i convida l’oient a contemplar, amb emoció i reverència, el patiment físic i espiritual de la Passió. Aquest enfocament reflecteix una pràctica de devoció molt estesa a Europa des de l’edat mitjana, consistent a imaginar-se el cos ferit del Crist com a camí cap a la compassió i la comunió espiritual. És en aquest camí que el conjunt vocal, acompanyat d’un conjunt instrumental format per dos violins, viola de gamba, contrabaix, tiorba i orgue, ha fet gala d’una cohesió i un equilibri excepcional per arribar a una interpretació clara i emotiva. Després de cada cantata un dels membres de Cantoría acostava una espelma encesa al crucificat, que ha acabat envoltat de les set espelmes que corresponien a cada part del cos venerada i, en algunes cantates, també s’afegia alguna peça de tela sobre la part a què ha fet referència el text en aquell moment.
Malgrat estar escrita en un context luterà, l’obra s'inspira clarament en models de devoció catòlica de caire més emocional i meditatiu, molt presents en la Contrareforma. Les fonts textuals també reflecteixen aquesta barreja: Buxtehude combina passatges bíblics amb fragments d’un antic himne medieval atribuït a Bernat de Claravall o a Arnulf de Lovaina, Salve mundi salutare, que dona veu als fidels en forma de pregària o reflexió.
A nivell musical, Membra Jesu Nostri és una obra d’una gran bellesa i equilibri. Cada cantata segueix una estructura gairebé simètrica: comença amb una breu introducció instrumental, seguida d’un fragment coral amb textos bíblics, i tres àries més íntimes, sovint per a una o dues veus, intercalades amb petits passatges instrumentals. Finalment, es repeteix el cor inicial, tancant així el cercle musical i espiritual.
L’obra està escrita originalment per a cinc cantants solistes (dues sopranos, alt, tenor i baix) i un conjunt instrumental amb violins, violes i baix continu, configurant una sonoritat càlida i expressiva. Tot plegat fa que aquesta música, tot i la seva senzillesa aparent, transmeti una intensitat sorprenent que Cantoría ha convertit en una experiència que transcendeix l’àmbit musical per esdevenir un moment de reflexió i emoció compartida. La peça de Buxtehude no és teatral ni dramàtica com altres passions barroques més conegudes, com les de Bach, però té una força emocional profunda, pausada i íntima que ha contrastat avui amb les Lliçons de Tenebres d’ahir de Vivancos. El compositor convida l’oient a entrar en un espai de silenci i contemplació, on la música sembla sospirar més que no pas cridar i Cantoría ha estat avui la guia idònia per fer-ho realitat.