UN PROGRAMA D'UN GRAN VALOR EXPRESSIU

La doble sessió d’avui a l’Edició de Pasqua del Festival Perelada l’ha obert amb una actuació formidable el violoncel·lista madrileny Pablo Ferrández, acompanyat del pianista Luis del Valle, que han interpretat un programa bastit amb quatre obres de característiques molt diferents, algunes més conegudes que d’altres, però que tenen en comú un gran valor expressiu. Kol Nidrei, Op. 47 és l’obra que ha obert el programa i és una peça del compositor del romanticisme alemany Max Bruch (1838-1920), escrita a finals del segle XIX (1880) i basada en melodies jueves tradicionals, que té un to profundament espiritual. És una música que sembla una pregària –el títol ja fa al·lusió a la pregària homònima jueva-, amb un caràcter recollit i solemne en que el violoncel hi té un paper altament expressiu. Ferrández, que toca amb una sensibilitat i virtuosisme fora de mida, ha semblat que feia cantar el violoncel amb veu pròpia, mentre que Del Valle l’ha acompanyat al piano amb discreció, agombolant gairebé la pregària.

Tot seguit, el programa ha fet un salt enrere en el temps amb la Sonata per a violoncel i piano núm. 3 de Beethoven (1770-1827). Aquesta peça, escrita en un moment de maduresa creativa del compositor a principis del segle XIX (1809), combina vitalitat i equilibri. És una obra que es divideix en tres moviments i està plena de contrastos: moments alegres i lluminosos, passatges més reflexius i un final viu i brillant. Es tracta d’una sonata molt rica i elaborada que ha fet gaudir al públic present a l’església del Carme, gràcies sobretot a l’entrega de Ferrández en la seva interpretació, i que ha tancat la primera part del recital.

Després de la primera part, el to ha canviat amb la interpretació de Vocalise, de Serguei Rakhmàninov (1873-1943), una peça molt evocadora que, tot i no disposar de text, es caracteritza per la seva accentuada cantabilitat. Vocalise és la darrera obra d’un cicle de 14 cançons que el compositor rus va completar el 1915 i està dedicada a la cantant russa Antonina Nezhdanova. Va ser escrita originalment per a veu i piano, però la versió per a violoncel permet que aquest instrument expressi tota la dolçor i melangia de la melodia. Ha estat la peça que possiblement més ha arribat al públic gràcies a la captivadora interpretació que n’ha fet Ferrández, accentuant l’aire de somni tardoromàntic a que fa  al·lusió al programa de mà, en un magnífic text, el Dr. Paulino Capdepón (Catedràtic de la Universitat de Castilla-La Mancha).

La peça de Rakhmàninov ha precedit el tancament del concert amb una de les grans sonates del repertori per a violoncel: Sonata núm. 1 en mi menor de Johannes Brahms (1833-1897). Aquesta obra, d’un caràcter intens i profundament romàntic, demana una gran compenetració entre els dos instruments, com s’ha pogut comprovar. El primer moviment és seriós i dens, amb una melodia que va creixent amb força. El segon, més breu, és com una petita dansa amb un aire més lleuger i el tercer moviment recupera la tensió amb un final enèrgic que ha deixat els ànims ben amunt, gairebé en una atmosfera d’eufòria. Els dos artistes han premiat els bisos amb una interpretació meravellosa de la peça Widmung (Dedicatòria), Op. 25, núm. 1, una cançó plena d’emoció i tendresa basada en un lied de Schubert que Robert Schumann va dedicar a la seva estimada Clara Wieck com a regal de noces i que pertany al cicle de cançons Myrthen (Murtres). En conjunt, el concert ha estat una mostra continua d’expressivitat musical, que ha dut al públic de l’alegria a la nostàlgia, passant per la passió o la solemnitat, a través de la interpretació propera i clara de Pablo Ferrández i Luis del Valle.

Demà, Diumenge de Resurrecció, el festival presentarà una de les seves novetats, com és la programació d’una matinal (11:30h), que en aquest cas protagonitzaran la prestigiosa formació Il Pomo d’Oro, dirigida per Zefira Valova, amb les solistes Mélissa Petit (soprano) i Ann Hallenberg (mezzosoprano). Aquest concert tancarà la tercera Edició de Pasqua del Festival Perelada.