EL PUNT FINAL A ROMA
El Festival Perelada ha tancat avui la seva edició extraordinària a Roma amb una jornada carregada de simbolisme i intensitat artística. La cloenda ha combinat patrimoni, música renaixentista i espiritualitat benedictina en tres actes celebrats en espais emblemàtics de la ciutat, cadascun amb la seva pròpia personalitat i història, oferint al públic una experiència única que ha traslladat l’esperit de l’edició de Pasqua del festival empordanès a la Ciutat Eterna.
Recuperació dels sons del renaixement ibèric amb Cantoría
A les 17.30 h, la Casa dei Cavalieri di Rodi —seu històrica de l’Ordre de Malta, institució fundada l’any 1048 i considerada un estat sobirà sense territori— ha acollit el concert del grup vocal Cantoría. Amb el programa El Jubilate, la formació ha ofert a un públic de 120 persones un recorregut per la música renaixentista ibèrica, centrant-se en el villancico i l’ensalada, gèneres profans i nadalencs que van florir a la Península Ibèrica al segle XVI. Entre els autors interpretats destaquen Mateo Flecha “El Vell”, Bartomeu Cárceres i diversos compositors anònims, amb obres procedents de pàgines dels cançoners d’Uppsala, Barcelona o Medinaceli, així com nadales populars com Riu, riu chiu i fragments de les ensalades La Justa i El Jubilate.
Aquest repertori reflecteix la vitalitat d’una tradició musical que va combinar la simplicitat poètica del villancico —estructurat en una tornada breu seguida de cobles, apta per al cant col·lectiu i amb temàtica religiosa o profana— amb la complexitat de l’ensalada, obra més extensa i amb successions musicals variades que integren diferents llengües, estils i mètriques poètiques. L’ús d’aquests gèneres no es limitava a les corts o a les catedrals; la seva projecció transcendeix els territoris de la Corona hispànica, amb publicacions documentades a ciutats com Roma, Milà i Praga.
La col·lecció del Cançoner d’Uppsala, principal font del programa, evidencia la relació estreta entre la música renaixentista i la cort virregnal valenciana dels ducs de Calàbria. Aquesta cort, al servei de Ferran d’Aragó i de les seves successives esposes, disposava d’una capella musical d’extraordinàries dimensions, comparable només a la del mateix emperador Carles V, amb músics com Mateo Flecha, mestre de capella de València, i Bartomeu Cárceres. Les seves obres, que avui tornen a sonar a Roma, són testimoni de la riquesa expressiva i de la creativitat poètico-musical d’aquesta tradició.
Entre les nadales del programa interpretat predominen els de temàtica nadalenca i pastoral, amb recursos com el diàleg (Gloria in excelsis Deo pues naçió, Verbum caro) i l’exaltació religiosa (Yo me soy la morenica). L’únic villancico profà i en llengua catalana, Soleta yo so ací, tracta l’infidelitat conjugal femenina, i mostra com els mateixos temes podien reconfigurar-se “a lo divino” per a contextos religiosos. Les ensalades, com El Jubilate i La Trulla de Cárceres, alternen seccions musicals variades i referències polítiques de l’època, mentre que La Justa recrea un torneig simbòlic entre Lucifer i Adam, amb onomatopeies vocals que aporten dinamisme i entreteniment.
La vetllada ha comptat amb la presència del Presidente Principe Lorenzo Borghese, de l’Associació dels Cavallers Italians de l’Orde Sobirà Militar de Malta, l’Excma. Sra. Isabel Celaá, ambaixadora d’Espanya davant la Santa Seu, l’Honorable Sra. Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Rvdm. Pare Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat i el Pare Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari de Montserrat.
Un concert que ha posat en relleu la riquesa i la vitalitat d’una tradició que, cinc segles després, continua fascinant i permet apreciar la singularitat de la música renaixentista ibèrica dins del context europeu.
Cloenda de l’edició amb els sons mil·lenaris de Montserrat
La cloenda de l’edició especial del Festival Perelada a Roma, ha tingut lloc a les 20h a la Basílica de Sant’Anselmo all’Aventino, seu mundial de la Confederació Benedictina i centre de formació on conviuen monjos de més de quaranta països, un punt de trobada internacional de diàleg espiritual i acadèmic. En aquest marc únic, l’Escolania de Montserrat —un dels conjunts de veus blanques més antics i prestigiosos d’Europa, creat al segle XII—, sota la direcció de Pau Jorquera i amb la participació de la Capella de Música de Montserrat i la soprano Sara Blanch, ha ofert als 230 assistents un recorregut musical que ha unit segles de tradició vinculada al monestir.
El programa ha abraçat des de peces medievals del Llibre Vermell de Montserrat, com el Mariam Matrem, fins a composicions contemporànies de Bernat Vivancos, passant pels mestres històrics de l’Escolania —Cererols, Viola, Rodamilans o Casanovas—. Aquesta selecció ha reflectit la riquesa de la polifonia sacra, combinant dificultat interpretativa i bellesa sonora: la polifonia de Victoria i Cererols exigeix contrapunts sòlids; les melodies de Rodamilans o Viola, sostenides i inspirades; i les obres contemporànies de Vivancos, complexitat vocal amb transparència i espiritualitat.
Les interpretacions han començat amb Sota la vostra protecció del P. Ireneu Segarra (1917-2005), adaptació d’un himne mariano llatí tradicional amb influències del cant gregorià, seguida pel Magnificat a 6 veus del P. Anselm Viola (1738-1798), amb estètica classicista i influència polifònica hispànica. La música barroca catalana s’ha manifestat amb Salve ecos del P. Joan Cererols, i la tradició de la Renaixença catalana amb Cançó de maig del P. Àngel Rodamilans. La transició cap a la música contemporània ha estat representada per In excelsis de Bernat Vivancos, amb harmonies complexes i textures etèries.
El concert també ha destacat la música sacra i popular catalana: l’Ave Maria del P. Anselm Ferrer, solemne i devocional; Cant dels ocells, emblemàtica peça del cançoner popular català difosa per Pau Casals; i Aestimatus sum de Narcís Casanovas, motet inspirat en la polifonia renaixentista europea. Els motets de Victoria, com Surrexit Pastor Bonus, i la peça Nigra sum de Pau Casals han ressaltat la continuïtat del culte mariano al llarg dels segles. La vetllada ha culminat amb la Salve Montserratina del P. Llorenç Castelló i el Virolai, amb lletra de Jacint Verdaguer i música del P. Josep Rodoreda, peces centrals en la devoció mariana i en la identitat del repertori de l’Escolania.
La vetllada ha comptat amb la presència de l’Honorable Sra. Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Mons. Manuel Nin, bisbe i exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina de Grècia; el Rvdm. Pare Jeremias Schröder, abat primat de Sant Anselm; el Rvdm. Pare Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat; el Rvdm. Pare Ignasi Fossas, abat president de la Congregació Sublacense Cassinesa OSB; el Pare Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari de Montserrat; l’Honorable Sr. Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos; i el Sr. Miquel Brugat, alcalde de Peralada.
Aquest concert, en el marc de les celebracions del mil·lenari de la fundació del monestir, ha ofert una experiència que ha sintetitzat l’essència espiritual i musical de Montserrat, posant de relleu la història viva de l’Escolania i el seu paper en la difusió de la música sacra catalana a nivell internacional.
Montserrat inaugura una exposició a Roma
Aquest matí s’ha inaugurat oficialment al Pallazzo della Cancelleria de Roma l’exposició “Montserrat: una contribuzione benedettina nella costruzione dell’Europa”, que es podrà visitar fins al 14 d’octubre. La mostra, en italià i amb recursos tecnològics immersius, ofereix un recorregut pel monestir i el santuari de Montserrat, posant de relleu com la Regla de Sant Benet ha contribuït a la construcció d’Europa i destacant els valors de comunitat i vida benedictina. L’exposició, organitzada amb el suport de la Generalitat de Catalunya, permet als visitants explorar espais habitualment inaccessibles i inclou testimonis de persones de reconeixement internacional i local. L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència de representants de la cúria romana, de l’Abadia de Montserrat i de la Generalitat de Catalunya, i amb intervencions musicals de l’Escolania de Montserrat.