ROMA ES REDEIX A PERELADA

Avui s’ha posat punt i final a l’edició extraordinària del Festival Perelada a Roma que ha estat, sobretot, una celebració. Una celebració que ha unit patrimoni, espiritualitat i creació contemporània per commemorar dos fets històrics: el Mil·lenari de l’Abadia de Montserrat i el preludi del 40è aniversari del Festival Perelada. Tres jornades intenses han convertit la Ciutat Eterna en l’escenari privilegiat d’aquest doble aniversari, reafirmant la música com a llenguatge universal capaç d’unir institucions, creadors i públics d’arreu.

L’1 d’octubre, el Palazzo di Spagna, seu de l’Ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu, va obrir amb esplendor l’expedició. El quartet de saxòfons Kebyart va desplegar la seva energia creativa amb un programa que va transformar la Suite Pulcinella de Stravinsky en un fresc sonor contemporani, va interpretar l’encàrrec Ay luna que reluces de Bernat Vivancos, inspirat en el Cançoner del Duc de Calàbria, i va evocar el cinema italià amb la música de Nino Rota. Tot seguit, l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, sota la direcció de Dani Espasa, va retre homenatge a Corelli amb Corelliana, un recorregut pel concerto grosso que va incloure obres d’Alessandro Scarlatti, Georg Friedrich Händel i Francesco Geminiani. La seva lectura vibrant i plena de contrastos va submergir el públic en el barroc europeu, en un dels escenaris més carregats d’història de Roma.

El 2 d’octubre, l’atenció es va centrar en el llegat del compositor català Domènec Terradellas, figura clau del barroc europeu i estretament vinculada a Roma. L’església de San Pietro in Montorio va acollir el concert Terradellas a la Ciutat Eterna, amb la soprano Sara Blanch, el contratenor Juan Manuel Morales, el grup vocal Cantoría i Vespres d’Arnadí, sota de direcció de Dani Espasa des del clave. El programa, format per tres obres cabdals de Terradellas —A los dolores de María Santísima, Dixit Dominus i Laudate pueri—, va suposar una estrena en època moderna, ja que aquestes peces no s’havien interpretat mai fins ara en temps actuals. Amb força expressiva i rigor històric, aquesta recuperació va ressuscitar un llegat silenciat durant segles i va oferir un diàleg commovedor entre la Catalunya del XVIII i la Roma actual.

Avui, 3 d’octubre, la Casa dei Cavalieri di Rodi i la Basílica de Sant’Anselmo all’Aventino han posat el punt final amb la polifonia renaixentista ibèrica de Cantoría i amb la solemnitat espiritual de l’Escolania de Montserrat i la seva Capella de Música, dirigides per Pau Jorquera i amb la participació de la soprano Sara Blanch. Una cloenda carregada de simbolisme que ha sintetitzat l’esperit d’aquesta expedició: la música com a llenguatge universal capaç de transmetre història, fe i contemporaneïtat.

El suport institucional i diplomàtic

Aquesta expedició extraordinària, autèntica ambaixada cultural, ha estat possible gràcies a la germanor de l’Abadia de Montserrat i del Festival Perelada, i al suport de l’Ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu i l’Ordre de Malta, l’Ambaixada d’Espanya a Itàlia, la Sobirana i Militar Ordine di Malta, la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Llull, l’Instituto Cervantes i la Fondazione di Arte Sacra de Roma. Durant aquests dies han acompanyat el festival diverses institucions culturals, entre les quals destaquen l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i el Teatro dell’Opera di Roma.

La presència de personalitats institucionals i religioses com l’Excma. Sra. Isabel Celaá, ambaixadora d’Espanya davant la Santa Seu; l’Excm. Sr. Miguel Fernández-Palacios, ambaixador d’Espanya a Itàlia; el Molt Honorable Sr. Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya; l’Honorable Sr. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Afers Religiosos; l’Honorable Sra. Sònia Hernández, consellera de Cultura; el Sr. Eduardo Aznar, cònsol general d’Espanya a Roma; el Sr. Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes; l’Il·lm. Sr. Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; el Sr. Miquel Brugat, alcalde de Peralada; el Rvdm. Pare Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat; el Pare Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari de Montserrat; el Pare Jordi-Agustí Piqué i Collado, prior de Montecassino; i el Pare Ignasi M. Fossas, abat president de la Congregació Sublacense Cassinesa OSB, així com representants de la Sobirana i Militar Ordre de Malta i de la cúria romana, ha posat de relleu la dimensió internacional d’aquest projecte.

El tancament d’una edició històrica

Amb prop de 600 persones omplint espais emblemàtics de Roma, aquesta expedició ha estat una fita única que ha convertit la Ciutat Eterna en escenari d’una autèntica ambaixada cultural. El Mil·lenari de Montserrat ha impregnat el projecte amb la força d’una tradició espiritual i musical que travessa segles, i l’Abadia de Montserrat n’ha estat el pilar espiritual i institucional, amb l’Escolania i la seva Capella de Música com a expressió més viva i simbòlica.

“Aquesta expedició a Roma té un origen clar: el Festival de Pasqua. Sense ell, segurament no hauríem fet aquest pas. Allà, i gràcies a la complicitat amb el Pare Jordi-A. Piqué, vam pensar que hi havia una connexió molt bona amb Roma, pel repertori que dona la música sacra i antiga i per tots els projectes de recuperació.”, estableix Oriol Aguilà, director artístic del Festival. “I en aquest camí ens hem retrobat amb Montserrat com a company de viatge. Ens hem abraçat i ens hem dit: hi anem junts. I junts hem fet més gran aquesta aventura.”

En aquests dies, Perelada ha projectat allò que l’ha definit al llarg de quatre dècades: l’excel·lència artística, el diàleg amb el patrimoni i l’aposta per la creació pròpia. La vitalitat contemporània i l’audàcia del quartet Kebyart, l’esplendor barroc i el rigor historicista de Vespres d’Arnadí, la veu lluminosa i virtuosa de la soprano Sara Blanch —artista resident a Perelada el 2016 i avui amb una trajectòria internacional consolidada— i, finalment, l’energia renovadora de Cantoría, formació emergent de la nova generació especialitzada en música antiga, han estat exemples vius d’aquesta vocació. “Sempre hem dit que som un festival de fidelitats. Aquestes fidelitats, construïdes amb el temps, donen com a resultat la constància i l’excel·lència artística. Els concerts que hem viscut a Roma en són la millor prova”, ha declarat Aguilà. “Volíem que es manifestés més que mai que un festival té lloc en espais únics i que és una experiència d’una durada concreta, amb un inici i un final i, per tant, és intensitat, diàleg amb el patrimoni, monumentalitat i complicitat amb l’entorn. Això ho hem intentat fer amb la programació que hem presentat a Roma, on tots els programes establien un diàleg amb l’espai que els acollia: el concert Corelliana, celebrat al Palazzo di Spagna, va presentar obres d’Alessandro Scarlatti —juntament amb altres mestres del barroc italià— en el mateix lloc on el compositor havia estrenat algunes de les seves peces; Sant’Anselmo all’Aventino amb l’Escolania de Montserrat, que és la seu mundial de la Confederació Benedictina; o el programa dedicat a Domènec Terradellas, qui va mantenir un vincle estret amb Roma, ciutat on va desenvolupar una part decisiva de la seva trajectòria i on es va consolidar com a mestre de la música sacra i operística.”

Amb la porta oberta a noves expedicions, el Festival Perelada reafirma la seva vocació internacional i el compromís amb els artistes i formacions de casa. En aquesta línia, la dimensió professional també ha estat clau en aquesta expedició: aquests dies s’han mantingut contactes bilaterals amb programadors i institucions, i s’ha obert una agenda de treball activa en l’àmbit de la música antiga, la música sacra i la nova creació. Aquesta edició romana ha estat una celebració majestuosa que ha unit patrimoni, espiritualitat i creació contemporània, consolidant Perelada com una plataforma cultural de primer nivell i projectant els seus valors i la seva excel·lència artística als grans escenaris europeus.