OFFICIUM DEFUNCTORUM

El cant del cigne del Renaixement espanyol

L’Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria, compost per a les exèquies de l’emperadriu Maria d’Àustria el 1605, és l’obra que culmina el Renaixement musical espanyol. Aquesta composició monumental combina missa, lliçons de matines, responsoris i motets, desplegant una polifonia d’una profunditat emocional i espiritual excepcional. Victoria alterna moments de sobrietat homofònica amb subtils imitacions, integrant el cant pla com a fil conductor i conferint a cada secció una intensa expressivitat.

Des de la solitud i el sofriment de Taedet animam meam fins a la pau interior de Versa est in luctum, l’obra expressa el trànsit de l’ànima davant la mort amb una bellesa austera i sublim. La seva arquitectura a sis veus, més complexa que les pràctiques habituals a la Península, subratlla la grandesa de l’obra i el seu caràcter d’epíleg d’una època.

La formació vocal O Vos Omnes, sota la direcció de Xavier Pastrana, presenta aquest repertori amb un equilibri entre rigor històric i intensitat expressiva. La disposició circular de l’espai - amb el grup vocal al centre i el públic envoltant-lo en un ambient de foscor- transforma l’escolta en una experiència immersiva a través d’una música que ha travessat segles sense perdre la seva força.