PACO AZORÍN RETORNA AL FESTIVAL AMB LA TRAVIATA

PACO AZORÍN RETORNA AL FESTIVAL AMB LA TRAVIATA

El director d'escena i escenògraf Paco Azorín torna al festival de la mà de Verdi. Un cicle que es va iniciar el 2015 quan va dirigir l'Otello (premi a la Millor Nova Producció d’Òpera dels Premios Líricos Teatro Campoamor) i que finalitzarà la propera edició amb Aída, també producció de Peralada.

Azorín presentarà una Traviatafeminista al Festival Castell de Peralada els dies 5 i 7 d'agost, amb una posada en escena d’imatges impactants en la que res no serà el que sembla a primera vista, tal i com ha explicat el director en roda de premsa a Barcelona: “En aquesta Traviata, l’amor no sempre és dolç, el plaer no sempre és destructiu, la família no sempre és coherent, la malaltia no sempre és una expiació dels pecats de joventut, el passat no sempre és millor, però la protagonista és sempre lliure”. 

Aquesta Traviata esdevé un cant d’amor i llibertat a través d’una lectura molt contemporània que segueix la línia del espectacles del director d’escena. L’apoderament de la dona a principis del S. XXI ens ha permès veure el món amb uns altres ulls, amb una visió molt més oberta, global i integradora; “Violetta, la nostra protagonista, és una dona lliure, un esperit lliure, una dona que no necessita consells o tuteles per ser ella mateixa en tot moment, per gaudir de la vida que vol dur i per estimar en total llibertat”. Per fer-ho, Azorín ha cregut necessari “donar un gir i apostar per una lectura des de l’òptica de la protagonista, transformant a Germont en l’enemic i lluitant contra la visió masclista i opressora que la designa com extraviada, com una meuca”.

Per a l’ocasió, el Festival Castell de Peralada ha tornat a reunir un elenc de cantants de primer nivell, encapçalat per les veus d’Ekaterina Bakanova (Violetta Valery), René Barbera (Alfredo Gernont) i Quinn Kelsey (Giorgio Germont). A l'apartat musical, Riccardo Frizza dirigirà al fossat l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Les veus de Laura Vilà, Mercedes Gancedo, Vicenç Esteve Madrid, Carlos Daza, Guillem Batllori i Stefano Palatchi, completen un repartiment que comptarà també amb les veus del Coro Intermezzo.

L’escenari és concebut com a lloc fonamental de ficció, de màgia i de realitat poètica que  permetrà veure no només el que els personatges fan, sinó sobretot el que els personatges pensen i senten. Per això, el director d’escena ha creat un doble pla d’acció en vertical. A baix, es situa la realitat. A dalt, simultàniament, es presentaran els desitjos, el pensament, les passions que fins ara, segons afirma el mateix Azorín “la nostra cultura ens havia convidat a deixar-los soterrats o amagats. Tractem de ser sempre lliures”.

El conjunt del muntatge mostrarà un París de moda i luxe on el vestuari d’ Ulises Mérida ajudarà molt a recrear aquesta atmosfera, pel seu caràcter molt elegant a la vegada que també molt teatral. El dissenyador ha manifestat en roda de premsa estar encantat amb aquest encàrrec, el primer com a dissenyador d’un muntatge operístic que signarà amb la seva firma. Ulises ha creat per l’ocasió un vestuari que no estarà per sobre del muntatge sinó que acompanyarà en tot moment l’al·legat feminista de la producció.

La soprano Ekaterina Bakanova, que actualment està cantant al Gran Teatre del Liceu el rol de Leila a Les pêcheurs de perles, ha manifestat estar especialment emocionada pel seu debut al Festival Castell de Peralada. Ekaterina ha explicat que sempre que interpreta intenta ser ella mateixa, respectant el que demana el director d’escena.

Per Oriol Aguilà, el director del Festival castell de Peralada, aquesta Traviata és una producció idònia per a un Festival. Una producció que possiblement molts teatres d’òpera no farien però que és una aposta i un projecte gairebé fet a mida d’un festival. A més, una any més la construcció de la producció és durà a terme als tallers de Figueres, Cabanes i Peralada.

La Traviata de Verdi torna al Festival Castell de Peralada per tercera vegada. La primera, va ser l'any 1996 amb direcció musical de Marco Armiliato i amb una jove Ainhoa Arteta en el rol de Violetta. El títol va tornar a la programació del festival el 2005 amb una producció de les Joventuts Musicals d’Alemanya.