Impecable Acis & Galatea

Festival de Peralada ha estrenat la segona producció operística d’aquesta edició; Acis & Galatea de Händel ha tornat al festival, després d’una absència de 22 anys, amb una versió fresca i naturalista del jove regista Rafael R. Villalobos.Tres dies separen l’imparable èxit assolit amb el Rinaldo de Händel capitanejat pel contratenor Xavier Sabata, amb aquesta nova estrena també d’una òpera handeliana. El claustre del Carme ha esta novament l’escenari idoni per a l’estrena d’una nova producció operística. En aquesta edició, però, no ha acollit una estrena de nova creació, sino que s’ha pogut gaudir de la primera òpera que Händel va escriure pel públic londinenc, i de la qual s’ha pogut veure la primera versió original que es va estrenar el 1718. Novament el barroc ha irromput amb força al conjunt monumental del Carme del Castell de Peralada.

El jove regista Rafael R. Villalobos ha dirigit aquesta nova proposta del Festival i per la qual, ha comptat amb la batuta de Fausto Nardi dirigint l’orquestra Vespres d’Arnadí i amb un elenc de joves veus amb Roger Padullés, Lucía Martín-Carton, Víctor Sordo, Hugo Bolívar i Josep-Ramon Olivé. L’excel·lent escenografia a càrrec del jove italià Emanuele Sinisi, que ha col·locat una brillant passarel·la blanca de fòrmica amb un llit al centre del claustre com a eix central de la pròpia acció, han estat els elements perfectes creant l’atmosfera idònia i mostrar un muntatge inspirat en la natura. Tanmateix com Händel, Villalobos ha utilitzat com a punt de partida els personatges de l’obra per mostrar a través d’ells la naturalesa.

La direcció escènica ha sabut integrar molt bé el muntatge en el fantàstic espai del claustre, potenciant les dots interpretatives dels cantants. S’ha vist una Acis i Galatea molt sensual en la que ha destacat vocalment i tècnicament el repartiment i on els conjunts han estat molt ben coordinats. Cal remarcar les grans dots teatrals de l’elenc i la interacció amb el públic al llarg de la representació. L’orquestra, en format de cambra, ha tingut una direcció musical elegant, amb rigor històric i respectuosa amb els cantants. Han brillat en els moments instrumentals solistes, que han mostrat una agilitat vertiginosa amb tocs pastorals que han agraït els ratpenats sobrevolant l’escena, formant part de l’ambient bucòlic i pastoral. Una versió que amb la proximitat i la interacció dels cantants-actors ha fet viatjar al món dels déus i els pastors de la mà de Händel i molt ben portat per Nardi i Villalobos.

Aquesta òpera de caràcter anglosaxó ha arriba a Peralada per sorprendre i ho ha aconseguit, deixant meravellat al públic. A la darrera escena, la font del claustre ha tingut un especial protagonisme ja que Acis, desprès de la seva mort, és transformat en una font. La proposta ha tingut una gran acollida per part del públic que ha dedicat llargs aplaudiments a l’elenc, i sobretot a Fausto Nardi i a l’orquestra.

Foto: Toti Ferrer