Calleja debuta a Peralada

Calleja debuta a Peralada

Un excepcional Joseph Calleja fa les delícies del públic en el seu debut a Festival de Peralada. L’església del Carme del Castell de Peralada ha estat l’escenari perfecte per al debut d’aquest gran tenor maltès. El recital, d’una hora i mitja de durada, ha comptat amb l’acompanyament de Vincenzo Scalera, al piano.

La primera peça que s’ha escoltat ha estat Quanto è bella, quanto è cara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti. A continuació l’ha seguit La fleur que tu m’avais jetée, de l’òpera Carmen de Georges Bizet. El tenor ha continuat amb Jules Massenet i  Pourquoi me réveiller,  probablement l’ària més coneguda de l’òpera de Werther.

A continuació, Vincenzo Scalera ha protagonitzat un solo, la peça  ‘Méditation’ de l‘òpera Thaïs. Joseph Calleja ha tornat a l’escenari amb  l’ària de  Giuseppe Verdi ‘Ah, la paterna mano’ de Macbeth. La primera part del concert ha acabat amb la famosa ària romança de l’òpera Tosca ‘E lucevan le stelle’.

Calleja ha triat el compositor Piotr Txaikovski per obrir la segona part del recital amb Niet, tolko tot kto zhnal (No només qui coneix, anhela), Op 6, núm.6. Tot seguit ha interpretat la cançó napolitana Ideale, A vuchella de Francesco Paolo Tosti. En aquesta part, també s’ha pogut escoltar un solo de Vincenzo Scalera, amb 3 Preludes de George Gershwin. El compositor contemporani maltès, Joseph Vella, ha format part del programa de Calleja amb Kebbies tal Fanali i també Stefano Donaudy. El tenor ha interpretat una de les cançons més populars d’aquest compositor Vaghissima sembianza. El programa del seu debut a Peralada l’ha tancat amb Ruggero Leoncavallo i Mattinata, una cançó que l’any 1904  aquest compositor va dedicar a Enrico Caruso que va ser el primer a interpretar-la. Precisament, Calleja va decidir que es volia dedicar al cant desprès de veure amb només 13 anys el film El gran Caruso.

El tenor ha estat molt generós amb les propines; No puede ser, ària de la sarsuela La tavernera del puerto, La Vie en Rose, la cançó insígnia d’ Édith Piaf, O Sole Mio, una famosa cançó napolitana de Giovanni Capurro i Because.