Dansa de somni!

Dansa de somni!

Acosta Danza ha tornat a l’escenari de Peralada amb el seu espectacle Evolution i totes les entrades venudes. Dos anys després del seu debut al Festival la jove companyia cubana ha tornat amb el seu director el prestigiós ballarí, Carlos Acosta.

A Peralada han començat la gira espanyola d’aquest espectacle, del qual el Festival és coproductor. L’espectacle ha inclòs cinc coreografies: Imponderable i Mermaid, a la primera part i Llamada, Two i Twelve, al segon acte. Peralada ha estat la primera vegada que han ballat Llamada, després d’estrenar-la a Cuba. Tots els ballarins de la companyia són cubans. Carlos Acosta ha tornat a Peralada, uns mesos després de l’estrena de la pel·lícula “Yuli”, dirigida per Icíar Bollaín i que està basada en la biografia d’Acosta.

L’espectacle ha començat amb Imponderable, una coreografia de l’espanyol Goyo Montero, basada en cançons del músic cubà Silvio Rodríguez, considerat el líder del moviment de la nueva trova de la dècada de 1970, ha combinat la música folklòrica tradicional de la trova amb temes progressius i de vegades polititzats de la vida posterior a la revolució cubana. Mermaid, del coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui, amb cançons coreanes sobre el mar que creen un paisatge eteri i en moviment per als ballarins. En aquesta coreografia han ballat Carlos Acosta i la ballarina, Marta Ortega, que han estat molt aplaudits pel públic.

La primera coreografia de la segona part ha estat Llamada, un treball de Goyo Montero amb musiques de Miguel Poveda, Rosalia i Owen Belton i versos de Federico García Lorca, una tria que no ha estat casual ja que es tracta el tema de la homosexualitat i el bullying que encara pateix en l’actualitat.

A Two, Carlos Acosta ha ballat una esplèndida adaptació que ha fet d’aquesta coreografia de Rusell Maliphant, que es va fer famosa gràcies a Sylvie Guillem, el 2004. El ballarí es troba en una petita capsa rectangular, envoltada d’un rectangle de llum més gran. Carlos Acosta s’ha mogut amb una emoció cada cop més gran fins que finalment entra en erupció com un dervix que gira, amb les mans i els peus en movent-se en una nebulosa energètica.

El show ha acabat amb Twelve, de Jorge Crecis, una vistosa i original peça d’esport – dansa, un univers regulat per permutacions matemàtiques i gràfiques complexes, un risc real que ha provat la resistència física i mental de dotze ballarins que han fet l’impossible per aconseguir l’impossible. Un excel·lent final d’espectacle.

Totes les coreografies que s’han ballat han estat creacions fetes per a Acosta Danza, amb l’excepció de Two.