UNA PRIMERA NIT DE SOMNI
LA DANSA S’APODERA DEL FESTIVAL CASTELL DE PERALADA EN UNA PRIMERA NIT DE SOMNI
La companyia bavaresa Bayerisches Staatsballett ha interpretat tres coreografies creades per Liam Scarlett, Sharon Eyal i George Balanchine sota el programa Camins i horitzons. Demà la mateixa formació tornarà a ser a Peralada amb un segon triple bill.
Peralada, 8 de juliol de 2022
La companyia Bayerisches Staatsballett ha inaugurat aquesta nit la 36a edició del Festival Castell de Peralada amb un espectacle format per tres coreografies signades per grans exponents de la dansa com Liam Scarlett, Sharon Eyal i George Balanchine. Per aquesta primera nit d’obertura, el Ballet de l’Òpera de Munich ha executat a la perfecció i amb una gran tècnica les tres peces del programa Camins i horitzons.
El teló de l’escenari del Parc del Castell s’ha alçat per primera vegada aquest estiu amb Capriccio per a piano i orquestra, una coreografia de George Balanchine. Amb música d’Igor Stravinsky, en el que és la segona part del ballet Jewels, els tretze ballarins han fet ús de diversos elements de dansa jazz amb passos propis d’una revista de teatre musical. El públic ha presenciat diversos moments en els quals la parella de solistes han pres l’escenari coordinant cadascun dels seus moviments. Els salts, amples i clàssics, han pres protagonisme en aquesta primera peça que ha deixat el pati de butaques de Peralada bocabadat admirant una agilitat de peus que ha recordat el més pur estil de claqué. Tot plegat, acompanyat d’una posada en escena sòbria, que ha permès destacar uns mallots magenta amb acabats daurats.
La coreografia de Liam Scarlett titulada With A Chance Of Rain, la segona de la nit, ha tornat a posar en tensió uns espectadors que han apreciat una peça romàntica protagonitzada per vuit ballarins. Gràcies a l’exuberant i expansiu ballet de la Bayerisches Staatsballett que ha interpretat aquesta peça, Peralada s’ha vist envoltada d’una atmosfera única entre la música i la dansa a través dels Sis preludis de Serguei Rakhmàninov, tots caracteritzats per un llenguatge sonor tardoromàntic, que ha combinat elements dramàtics, lírics, melancòlics i tràgics. Una peça delicada que ha mostrat un joc de seducció entre les parelles d’intèrprets en una coreografia d’alta plasticitat. Dmitry Mayboroda ha estat el pianista que ha interpretat les partitures de les dues primeres peces, demostrant una gran solvència i capacitat musical en el piano de cua.
Per tancar la nit, i després d’un breu recés, la companyia bavaresa ha escollit la peça Bedroom Folk de Sharon Eyal, que a través d’una estètica molt planera i un joc de llums molt cuidat, ha transformat l’escenari en un batec en forma d’un centre energètic per parlar de la compulsió de formar part d’una identitat global i de la pèrdua de la individualitat. Els vuit ballarins, coordinats en cada gest, cada pas i cada moviment, s’han guiat amb la música electrònica d’Ori Lichtik. Les figures dels vuit ballarins, vestits amb mallots negres, han lluït especialment gràcies a un fons monocromàtic on s’han projectat les seves pròpies ombres, que també han ballat al ritme de la música.
L’escenari del Parc del Castell tornarà a alçar el teló demà amb un segon programa a càrrec de la mateixa companyia, que oferirà un triple bill titulat Els colors de l’ànima. En aquesta ocasió s’interpretaran les coreografies Affair Of The Heart de David Dawson, Pictures At An Exhibition d’Alexei Ratmansky i la repetició de Capriccio per a piano i orquestra de George Balanchine.