Ressonàncies franceses i peces fetes a mida
- El recital Miralls daurats, inclòs al cicle Concerts Ad Libitum, s’ha dividit en dues parts que s’han desenvolupat en dos escenaris diferents: l’església del Carme i els Jardins del Celler Perelada
- El programa ha inclòs obres de Rameau, J.S. Bach i Ravel, amb arranjaments de Kebyart i obres de Widmann i Pérez-Villegas escrites expressament per a la formació barcelonina
- La vetllada ha inclòs un magnífic tast de formatges i maridatge de vins del Celler Perelada ideats per Toni Gerez i Delfí Sanahuja
Peralada, 4 d’agost de 2024.- El quartet de saxos Kebyart Ensemble, fundat fa 10 anys a Barcelona i tot i això una referència en la música contemporània pel que tenen d’innovadors i revolucionaris, ha entusiasmat aquest vespre al públic en el seu debut al Festival Perelada, amb un recital curull de ressonàncies franceses, que també ha inclòs una suite escrita pel compositor i clarinetista alemany Jörg Widmann (1973) expressament pel grup, titulada 7 Capricci (2021), per encàrrec del Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona i l’European Concert Hall Organisation, i una altra obra encarregada per Kebyart al compositor mallorquí Joan Pérez-Villegas (1994), Sólo el misterio (2021), basada en cançons del poeta Federico García Lorca.
El programa del concert d’avui ha estat amarat de ressonàncies de la música barroca francesa, però passada pel tamís dels Kebyart. La formació de cambra barcelonina s’ha centrat en la Suite in E minor RCT 2 del cicle Pièces de clavecin avec une méthode, del mestre francès del clavecí Jean-Philippe Rameau (1683-1764), un compositor que amb la seva obra va fer palesa la seva habilitat per combinar elements estilístics barrocs amb innovacions harmòniques i melòdiques. Kebyart ha estat el responsable dels arranjaments de les peces composades per Rameau d’un cicle que presenta una estructura típica barroca, combinant danses i peces característiques. El quartet, per fer el joc de miralls entre la primera i la segona part –daurats és una referència al cromat dels seus instruments- ha dividit la suite en dues parts, incloent en la primera les danses com l’allemande, els guiges o els rigaudons, mentre que ha reservat per a la segona part les peces descriptives de Rameau, centrades en la natura i més adequades pels esplèndids jardins mediterranis del celler. Així, Kebyart ha engegat el recital a l’església del Carme amb la interpretació de les danses de la suite: Allemande –rica textura contrapuntística-, Courante –melodia fluida i elegant-, Guige en rondeau –enèrgic- i Rigaudon I & II –lleuger i alegre-. L’ús d’ornamentacions per part de Rameau a l’hora de compondre era profús i els Kebyart n’han fet una translació admirable.
Tot seguit, el quartet de saxos ha interpretat una adaptació d’una selecció de composicions corals de J.S. Bach (1685-1750), molt exigents tècnicament. Concretament dels preludis per a orgue Liebster Jesu, wir sind hier, BWV 731 (1708), Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 639 (1708-17) i Herr Gott, nun schleuss den Himmel auf, BWV 617 (1708-17) i la introducció instrumental de la cantata Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit, BWV 106 (1707), la Sonatina, una cantata també coneguda com a Actus tragicus. Curiosament, aquestes composicions, molt anteriors a l’aparició del saxo cap a l’any 1840, resulten ideals per al so versàtil i flexible d’aquest instrument, tal i com explica en el programa de mà el crític musical Alejandro Martínez. Aquestes interpretacions s’han contraposat a les peces que el grup ha interpretat d’un altre músic i compositor alemany, en aquest cas Jörg Vidmann. El joc de miralls continua.
Ha tancat la primera part la interpretació de quatre moviments de la suite Le tombeau de Couperin, de Maurice Ravel (1875-1937), en què el compositor va homenatjar el mestre clavecinista del barroc francès François Couperin (1668-1733). Ravel va composar la suite originàriament per a piano entre el 1914 i el 1917, però posteriorment en va fer una versió orquestral, en la qual només va conservar 4 moviments, que són els que ha interpretat avui el Kebyart Ensemble. Cada moviment de la peça, a més de remarcar l’herència del barroc francès, està dedicada a un amic de Ravel, morts durant la guerra Primera Guerra Mundial i són d’una gran riquesa harmònica. Així doncs, Prelude, Fugue, Menuet i Rigaudon, les dues darreres, danses, han tancat aquesta primera part.
Després d’un petit passeig calmós a través dels jardins del castell per arribar al celler, la segona part ha començat amb les peces descriptives de la suite de Rameau (Suite in E minor RCT 2 del cicle Pièces de clavecin avec une méthode), que ja havia fet aparició a l’inici del concert. Kebyart ha interpretat una meravellosa versió per a quatre saxos de Le Rappel des Oiseaux, que imita el refilet dels ocells i que dona nom a tota la suite, seguida de Musette en rondeau que imita el so de la musette (instrument francès de vent semblant al sac de gemecs), amb una melodia pastoral i dolça, la peça La Villageoise, una obra amb un caràcter senzill i rústic, que evoca l'ambient de la vida camperola i per tancar aquest primer joc, la rítmica i animada Tambourin. Tot seguit ha començat la part del recital dedicat a composicions recents, abandonant les transcripcions, començant per la suite 7 Capricci, de Widmann, la primera composició per a un quartet de saxos de l’actual compositor resident de la Filharmònica de Berlín. La suite la formen 7 moviments, cadascun amb identitat pròpia, que passen de la seriositat a la comèdia i que exploren les capacitats sonores i tècniques de l’instrument. Aquesta suite es tanca amb una peça brillant anomenada Zirkusparade. Kebyart ha superat amb nota la interpretació d’una suite que requereix un alt nivell tècnic, amb passatges ràpids, articulacions complexes i una àmplia gamma dinàmica.
El quartet format per Robert Seara (saxo tenor), Pere Méndez (saxo soprano), Víctor Serra (saxo alt) i Daniel Miguel (saxo baríton), ha tancat el recital de manera brillant amb una altra obra feta per encàrrec, en aquest cas de la mateixa formació de cambra, a Joan Pérez-Villegas, una fantasia titulada Sólo el misterio (2021), que es basa en tres cançons antigues del poeta granadí Federico García Lorca: Las morillas de Jaén, Los mozos de Monleón i Zorongo Gitano. A mesura que sona la peça, el públic va descobrint algunes frases musicals d’aquestes tres peces del poeta andalús, molt populars. El públic ha ovacionat dempeus al quartet, que els ha ofert un bis, una interpretació sensacional de Summertime, de George Gershwin.
La vetllada ha estat rodona amb el tast de formatges que ha preparat el maître i sumiller del restaurant Castell de Peralada, Toni Gerez, un veritable especialista, i Delfí Sanahuja, enòleg del Celler Perelada ha tingut cura d’escollir els vins per fer-ne el maridatge. Gerez ha ideat una taula de formatges inspirada en l’origen de cadascun dels components del Kebyart que incloïa els formatges francesos Saint-Florentin i Chaource AOC, maridats amb Perelada Obsequi 2023, DO Empordà; els guipuscoans Bigel-Elkano 1 Gaztagune i Garoa Idiazabal, per maridar-los amb Perelada Colection Blanc, DO Empordà; el formatge alemany Allgäuer bergkäse, que Sanahuja i Gerez han emparellat amb el Només Negre Perelada i el Maó DOP menorquí en dues curacions diferents, que han emparellat amb el Finca Espolla. No hi havia millor manera de finalitzar una gran vetllada.