UNA INAUGURACIÓ AMB ESPLENDOR
El Palazzo di Spagna ha acollit aquesta tarda la inauguració de l’edició extraordinària del Festival Perelada a Roma, organitzada amb motiu del Mil·lenari de Montserrat, com a preludi del 40è aniversari del festival i coincidint amb l’Any Jubilar. Una vetllada amb dos concerts que han posat en relleu el diàleg entre tradició i modernitat, entre la memòria i la creació, amb el talent de dues formacions catalanes de referència.
Considerada la missió diplomàtica permanent més antiga del món, l’Ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu i Ordre de Malta va ser creada l’any 1480 per Ferran el Catòlic i és present des de 1654 al Palazzo di Spagna, un edifici amb més de 400 anys d’història que encara avui conserva salons amb obres del Museu del Prado i escultures de Bernini. Un autèntic racó d’història i art al cor de la Piazza di Spagna, que deu el seu nom a aquesta ambaixada.
L’esdeveniment ha comptat amb la presència de destacades personalitats institucionals i religioses, entre elles l’Excma. Sra. Isabel Celaá, ambaixadora d’Espanya davant la Santa Seu; el Molt Honorable Sr. Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya; l’Honorable Sr. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Afers Religiosos de la Generalitat; el Rvdm. Pare Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat; el Pare Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari de Montserrat; el Sr. Miquel Brugat, alcalde de Peralada; el Sr. Eduardo Aznar, cònsol general d’Espanya a Roma; el Pare Ignasi M. Fossas, Abat President de la Congregació Sublacense Cassinesa OSB, així com representants de l’Ambaixada d’Espanya a Itàlia i representants de la Sobirana i Militar Ordre de Malta.
A quarts de sis de la tarda, el quartet de saxòfons Kebyart ha donat el tret de sortida sorprenent els convidats i els vianants de la plaça amb una fanfàrria des d’un dels balcons del Palazzo di Spagna, que ha servit de pròleg festiu a la vetllada. Ja dins l’ambaixada, el grup ha obert la sessió amb La Grande Bellezza, un programa concebut com un recorregut sonor per la memòria i la identitat artística vinculades a Roma i al seu llegat cultural. Amb la seva versió de la Pulcinella Suite de Stravinsky, Kebyart ha sabut transformar la polifonia i les formes del passat en textures noves i plenes de vitalitat, establint un pont entre tradició i modernitat. Al centre del programa, Ay luna que reluces, encàrrec a Bernat Vivancos, ha transfigurat una nadala anònima del segle XVI del Cançoner del Duc de Calàbria en un cant contemporani a la bellesa i a la memòria, amb un ús idiomàtic i expressiu del saxofon que ha fet dialogar passat i present. El tancament amb música de Nino Rota per a Otto e mezzo de Fellini ha evocat el poder de la memòria en la creació artística, tot traslladant l’esperit del cinema italià al llenguatge cambrístic del quartet. Una proposta que, entre arranjaments creatius i compromís amb la nova música, ha mostrat amb claredat la filosofia estètica de Kebyart, que ha rebut una llarga i entusiasta ovació del públic.
Tot seguit, el Saló Palafrenero del Palazzo di Spagna ha acollit el concert Corelliana, a càrrec de l’orquestra barroca catalana Vespres d’Arnadí, sota la direcció de Dani Espasa i amb Farran Sylvan James com a concertino. Davant els 120 espectadors que han omplert el saló, la formació resident de l’edició de Pasqua del Festival Perelada ha interpretat un recorregut musical per la forma del concerto grosso, gènere nascut a Roma que encarna el diàleg constant entre solistes i orquestra i les passions pròpies el barroc.
El programa s’ha plantejat com un homenatge a Arcangelo Corelli (1653-1717), violinista i compositor clau en l’assentament del barroc instrumental i uns dels personatges més importants de la música romana, conegut sobretot per les seves sonates i concerti grossi. El concert, ha arrencat amb el Concerto grosso Op. 6 núm. 11, exemple de la seva sobrietat i refinada simetria. Tot seguit, l’expressivitat lírica d’Alessandro Scarlatti s’ha desplegat amb el seu Concerto grosso núm. 5 (1740). La programació consecutiva de Corelli i Scarlatti, membres tots dos de l’Acadèmia d’Arcàdia, ha permès apreciar els contrastos estilístics d’una mateixa Roma barroca. La tercera etapa del viatge l’ha protagonitzat Georg Friedrich Händel. Establert a Roma el 1707, el “caro sassone” va comptar amb Corelli com a violinista solista en els seus oratoris. La seva empremta s’ha deixat sentir al Concerto grosso Op. 6 núm. 1 (1739), peça brillant que combina textures entre concertino i ripieno i que reutilitza materials musicals d’altres obres, com era habitual a l’època. La vetllada s'ha tancat amb el Concerto grosso núm. 12 sobre la “Follia” de Francesco Geminiani (1729), un vibrant homenatge a la Sonata Op. 5 núm. 12 de Corelli. Amb un grup de solistes en lloc del violí solista original, Geminiani va convertir la peça en una explosió final de virtuosisme i vitalitat.
Amb Corelliana, Vespres d’Arnadí ha regalat a un públic entregat una experiència immersiva en el Barroc europeu, on passions i contrastos —elements essencials de la música d’aquest període— s’han manifestat amb tota la seva intensitat.
La jornada ha deixat palesa la voluntat d’aquesta edició extraordinària de teixir ponts entre la memòria i la creació, entre la tradició i la modernitat. Una inauguració esplendorosa que obre un camí sonor entre Catalunya i la capital italiana.
Dos segles de música catalana en diàleg: Terradellas i Vivancos
Demà, 2 d’octubre, la programació del Festival Perelada a Roma continuarà a la Reial Acadèmia d’Espanya amb la conferència Mil·lenari Montserrat: de Terradellas a Vivancos, a càrrec del Pare Jordi-A. Piqué, monjo de Montserrat i prior de Montecassino, Sergi Casademunt i Fiol, músic i musicòleg, i del compositor Bernat Vivancos. Una reflexió sobre la continuïtat musical entre generacions, la tradició benedictina i l’esperit creatiu. A la tarda, a l’església de San Pietro in Montorio, tindrà lloc el concert Terradeglias a la Ciutat Eterna, dedicat al compositor Domènec Tarradellas (1713-1751), una de les figures cabdals del barroc europeu. El concert comptarà amb la soprano Sara Blanch, el grup vocal Cantoría i l’orquestra Vespres d’Arnadí sota la direcció musical de Dani Espasa.