MONICA BELLUCCI

LA HISTÒRIA REAL QUE S’AMAGA RERE LA LLEGENDA

Al centre de l’escenari, un sofà, la reproducció exacta del que hi havia a l’avinguda Georges Mandel, a l’apartament parisenc on Maria Callas va passar els últims quinze anys de vida. A la punta del sofà, un gramòfon, on Maria Callas escoltava els seus enregistraments i la música del bel canto que tant li agradava. Una actriu, la gran Monica Bellucci, amb un vestit que va pertànyer a Maria Callas, prestat per la col·lecció italiana My Private Callas i que es va mantenir apartat en secret durant més de seixanta anys, i que mai no ha dut ningú altre. Unes cartes, la veu més íntima de la dona rere la llegenda, més Maria que Callas. Des que Tom Volf va descobrir el personatge de Maria Callas, no ha parat d’investigar sobre la que, per a molts, ha estat la veu més gran del segle XX, i així s’ha convertit en un dels experts més grans sobre l’artista novaiorquesa. Autor del documental Maria by Callas, així com de les iconografies Maria by Callas: In Her Own Words, Callas Confidential i Maria Callas. Lettres et mémoires, Éditions Albin Michel (en castellà Maria Callas. Cartas y memorias, ed. Akal, 2022), Volf ha volgut mostrar una fotografia completa, un retrat autèntic, de la diva. L’espectacle Maria Callas. Lettres et mémoires posa la veu de Maria Callas al centre de l’escenari i permet, a través d’un nombre de documents i arxius seus no publicats, explicar la seva història, amb les seves pròpies paraules i a través de tres etapes de la seva vida: la de 1950, amb les primeres interpretacions i el casament amb Meneghini; la de 1960, quan coneix Onassis i la seva història d’amor, amb la separació vuit anys més tard, i la de 1970, els últims anys, plens de nostàlgia i de soledat. La música i els seus enregistraments acompanyen l’obra com a nexe d’unió entre una carta i l’altra, i evidencien el pas del temps. Gràcies a la càlida veu i a la transformació espectacular de Bellucci, així com a un disseny d’il·luminació impecable, l’espectador viatja al menjador de la soprano, amb el seu esperit reapareixent durant un breu instant per tal de compartir, a través de les seves mateixes paraules, un moment d’intimitat amb l’audiència.