L'expressivitat musical d'Ignasi Cambra a Peralada

Una actuació brillant en la que el pianista ha estat llargament aplaudit i ovacionat  amb el públic dempeus que l'ha fet sotir quatre vegades a l’escenari.

Les mans del jove pianista barceloní, cec de naixement, han lliscat per les tecles del piano, fent sonar les notes d’una manera extraordinària, amb una compenetració i una tècnica impecables. Alguns dels assistents han tancat els ulls per desenvolupar l’oïda i escoltar i sentir la música amb la mateixa intensitat que Ignasi Cambra.

Tres compositors han estat els protagonistes del concert:  Edward Grieg, Enric Granados  i  Fréderic Chopin, músics de finals del segle XIX, els quals van buscar la inspiració en l’arrel cultural dels seus països. Cambra ha fet un repàs per les seves influències mútues. Una època on el romanticisme, el nacionalisme i els nous aires modernistes creixien i evolucionaven com a corrents artístics, donant forma a l’obra d’aquests grans compositors, la música dels quals, Ignasi Cambra, ha fet sonar d manera bitllant.

 La vetllada ha començat amb Grieg, i la interpretació de la Suite Holberg. Op.40. amb les peces Praeludium (Allegro vivace), Sarabande (Andante), Gavotte (Allegreto), Air (Andante religioso) i Rigaurdonn (Allegro con brio). Seguidament ha estat el torn de Granados amb uns animats Valsos poètics: Vivace molto & melodico, Tempo de vals noble, tempo de vals lent, Allegro humorístic, Alegreto (elegant), Quasi ad libitum (sentimental), Vivo, i Presto. La segona part ha estat integrada per un repertori de Chopin del Nocturn op. 48 núm. 1, en do menor, escoltant-se Impromtu núm. 1, en la bemoll major, Op.29,  Impromptu núm. 2, en fa sostingut major, Op.36, Impromptu núm. 3, en sol bemoll major Op.51, Fantaisie-Impromtu núm. 4, en do sostingut menor, Op.66 i Nocturn op. 9 núm 3, en si major.

A les propines, Ignasi Cambra ha interpretat Kinderszenen de Schuman,el primer moviment de la Sonata de Beethoven i Impromptus de Schubert.

El concert d’Ignasi Cambra a l'església del Carme de Peralada ha emocionat tant al públic com al mateix pianista que ha rebut grans mostres d’afecte i reconeixement.