Nit d'estrena
La primera òpera d’Oriol Broggi s’estrena a Peralada. El Festival Castell de Peralada ha produït el primer muntatge operístic dirigit pel reconegut director teatral. Josep Pons ha dirigit des del fossat l’Orquestra i el Cor del Liceu amb gran diligencia. L’òpera còmica Die Zauberflöte de Wolfgang Amadeus Mozart, ha tornat al Festival Castell de Peralada per tercera vegada després de vint anys d’absència. La primera, va ser una producció a càrrec del Festival de Saint Céré i la darrera, el 1998 amb direcció escènica de Lindsay Kemp. En aquesta edició, l’encàrrec d’una nova producció de La flauta màgica amb el segell del festival alt empordanès, ha recaigut sobre el director teatral Oriol Broggi per fer la seva primera incursió a l’escena operística. Amb aquesta nova Flauta, Oriol Broggi passa a formar part de la història operística del festival, al costat de Calixto Bieito, que debutà en l’òpera de repertori amb Carmen de Bizet, Lluís Homar amb Pepita Jimènez d’Isaac Albéniz, la Fura dels Baus amb la seva proposta escènica per a la cantata El martiri de Sant Sebastià de Debussy, Carlos Santos amb El barber de Sevilla o Joan Font de “Comediants” amb Orfeo ed Eurídice de Gluck. Oriol Broggi ha presentat aquesta nit la primera de les dues funcions de la seva particular mirada d’aquest singspiel de Mozart, i ho ha fet amb una posada en escena pròxima, estèticament i intel·lectualment, una flauta màgica nua, lleugera, poètica, lluminosa i essencial. El director ha iniciat un viatge iniciàtic, d’aprenentatge que emana la mateixa obra mestra de Mozart. Una proposta on la música ha estat el primer, la partitura ha parlat i ha narrat la història, els actors han abandonat el gran gest, amb emocions contingudes al llarg de l’obra. Broggi planteja una flauta màgica humanista, on Pamina, ho lliga tot, exerceix de pont entre els dos mons; nit i dia, dones i homes, calúmnia i serenitat, engany i saviesa, dolents i bons... contradiccions constants presents al llarg de tota l’òpera.
Broggi ha plantejat una flauta màgica equilibrada entre la raó i la passió que desperta la música d’aquesta òpera. Els espectadors han anat entrant i sortint del Regne de la Nit i han viscut les vivències dels personatges d’aquest conte Sarastro, Tamino, La Reina de la Nit,Pamina,Papagueno, Papaguena... Tots han format part d’un conte amb la seva princesa amb problemes, el seu heroi enamorat, una reina malvada i venjativa, un gran savi al seu temple; amb els seus personatges secundaris còmics i sinistres, un monstre, instruments màgics i proves per superar. En definitiva, una història de superació personal en mig d’un escenari molt sobri, minimalista, amb un vestuari senzill que han posat de relleu el paper dels solistes, el cor, la orquestra i sobretot, al servei de la història i de la partitura.
La flauta màgica de Peralada ha comptat amb un repartiment de luxe;AndreasBauer (Sarastro), LiparitAvetisyan (Tamino), Christopher Robertson (Orador), Gerard Farreras (Sacerdot I i home armat II), Vicenç Esteve Madrid (Sacerdot II i home armat I ), KathrynLewek (Reina de la Nit ), OlgaKulchynska (Pamina),Anaïs Constans, Mercedes Gancedo i Anna Alàs (Les tres dames), Júlia Farrés-Llongueras (Papagena), Júlia Carreño, Núria Pou, Anna Ruiza, Aina Sala, Júlia Salamero i Núria Vives (Els tres nens),AdrianÉrod (Papageno),Francisco Vas (Monostatos) i Lluís Soler (Sacerdot III). El paper de Lluís Soler, que ha fet de narrador de la història, ha estat un element destacat que ha reforçat el seguiment de l’argument. El Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu,sota la batuta de Josep Pons, han acabat de posar harmonia al conjunt de la funció.
El públic ha aplaudit llargament aquesta estrena, donant una nota alta a la nova producció del Festival Castell de Peralada, que un any més ha posat de relleu la seva passió per la òpera.
El Festival ha volgut dedicar les funcions de la seva nova producció, dirigida per Oriol Broggi, al periodista, crític i amic del festival, César López Rossell, qui ens va deixar ara fa uns dies.
Foto: Toti Ferrer