UNA NIT DE SOMNI AMB FAIRY QUEEN

UNA NIT DE SOMNI AMB FAIRY QUEEN

L’òpera barroca estrenada aquesta nit a Peralada està inspirada en l’obra de Shakespeare A Midsummer Night’s Dream. Es tracta de la nova producció del festival compta amb el contratenor Xavier Sabata com a Mestre de Cerimònies , en un muntatge on la música va a càrrec de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí dirigida  per Dani Espasa i amb una proposta escènica de Joan Anton Rechi.

 

Peralada, 22 de juliol de 2022

Peralada ha viscut avui una nit de somni amb l’estrena de la nova producció del festival, The Fairy Queen, de Henry Purcell. L’òpera barroca inspirada en l’obra de Shakespeare A Midsummer Night’s Dream, ha portat a l’escenari una vintena d’artistes, entre els quals ha destacat el contratenor Xavier Sabata, així com solistes, els músics de la formació barroca Vespres d’Arnadí i els membres del cor Ensemble O Vos Omnes (artista resident del Festival Peralada 2022). L’escenografia, recreant un jardí botànic que s’ha expandit també per l’auditori, i el vestuari de gran qualitat i detalls, han deixat impressionat al públic que aquesta nit ha assistit al Festival Castell de Peralada.

L’arrencada de l’espectacle ha estat del més inesperat. Els protagonistes han irromput a l’auditori, barrejant-se enmig del públic i interpel·lant-lo. Uns protagonistes que també han deambulat pels Jardins del Castell abans de l’inici de la funció. La versió presentada avui d’aquesta semiòpera barroca (que originàriament està dividida en cinc actes i que ha Peralada s’ha reduït a dues hores i escaig, dividida en dues parts) ha comptat amb la direcció musical de Dani Espasa –director de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, també present en l’espectacle– i la direcció escènica de Joan Anton Rechi.

La nova producció del festival, The Fairy Queen, el conte de fades inspirat en El Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, es converteix en un homenatge a les nits màgiques d’òpera viscudes al Festival Castell de Peralada i els nombrosos títols representats al seu escenari. El teatre d’òpera dins del teatre, un recurs que també explorava Shakespeare a les seves obres i que ha servit al regista Joan Anton Rechi a presentar una dramatúrgia molt original on es confonen somnis i realitats al llarg de tota l’obra. Així doncs, els icònics personatges de l’obra shakespeariana es transformen en els esperits de rols icònics de la lírica com Madama Butterfly, interpretada per la soprano Anna Quintans, Tosca interpretada per la també soprano Judith van Wanroij, Escamillo i Don Giovanni pels tenors Mark Milhofer i Thomas Walker respectivament i el baix baríton Nicolas Brooymans, en el rol del compositor que pateix una crisi creativa.

Composta el 1692 pel músic anglès Henry Purcell, la The Fairy Queen de Peralada és un homenatge a l’òpera, el teatre i a les grans nits de somni del Festival Castell de Peralada després d’un període en què les produccions operístiques i teatrals s’han vist molt afectades i inclús en molts casos també impossibilitades. És per això que l’espectacle representa un gran despertar dels personatges, dels esperits d’aquests personatges de la lírica que es revelen a mesura que avança l’obra, i que es reivindiquen desprès d’una llarga aturada dalt dels escenaris. Amb moments divertits i cabaraters, la dramatúrgia barreja l’obra del bard i sis personatges a la recerca d’un autor, de Luigi Pirandello, que els torni a oferir papers per tornar a sortir a escena.  

Malgrat que la versió original d’aquesta semiòpera barroca en cinc actes amb llibret de Thomas Betterton i composicions de Purcell s’inspira en l’obra A Midsummer Night’s Dream del dramaturg britànic, alguns dels números musicals no tenen relació amb l’obra de Shakespeare. Aquest fet,  la converteix  en una òpera amb una estructura atípica que, per aquesta singularitat, permet escenificar el retrobament entre públic i espectadors en un espai tan emblemàtic com és el festival de Peralada, ja que deixa molt d’espai per a la imaginació dels creadors.

La partitura reforçada amb dues peces més de Purcell com Oedipus, Z. 583: “Music For a While” i Sweeter Than Roses, serveixen per donar protagonista a un Xavier Sabata, convertit en un mestre de cerimònies i en The Fairy Queen, un personatge que engloba en realitat diversos rols del món de somni shakespearià com Titània, Oberon i Puck, i que es diverteix complicant la vida al compositor que no li arriba la inspiració. Un muntatge concebut com una gran festa, una nit de celebració pel retorn de la òpera als escenaris a través de sis actors que surten a la recerca d’un compositor que els torni a pujar als escenaris. Els ballarins Marc Gómez i Xavi Martínez responsables de la coreografia i les veus del cor O Vos Omnes han completat un repartiment on la orquestra Vespres d’Arnadí, dirigida per Dani Espasa, ha interpretat les composicions de Henry Purcell utilitzant instruments i criteris històrics.

L’obra de Shakespeare presenta trames interconnectades amb la celebració d’unes noces per ordre del duc Theseus d’Atenes i tot succeeix en un bosc habitat per humans i per éssers fantàstics durant una nit d’estiu a la llum de la lluna. El món dels humans, en la proposta de Purcell, és poc desenvolupat en benefici de les aventures de les criatures sobrenaturals que, per la seva part fan partícips els homes de les seves intrigues.

Al llibret, atribuït a Thomas  Betterton, el relat comença amb el duc que ha ordenat el casament de Demetrius i Hermia, desconeixent que tots dos estan enamorats d’altres persones. Per evitar les noces, els quatre enamorats s’amaguen al bosc, on un grup d’artesans preparen una obra de teatre que representaran al recent casament. La primera escena presenta Titania, reina de les fades i encarnada per Xavier Sabata, que turmenta als amants i artesans que es troben al bosc.

L’espectacle ha continuat amb el rei Oberon enfadat ordenant a un dels servents, que apliqui sobre els ulls de la reina Titania una poció perquè s’enamori del primer ésser viu que vegi quan es desperti. Per divertir-se també aplica la poció en els humans, ungint els ulls de l’enamorat d’Hermia. En el tercer acte continuen els assajos al bosc quan Titania es desperta i s’enamora de la primera persona que veu, en aquest cas Bottom. En aquest acte les nimfes canten els plaers i turments de l’amor.

Després d’un breu recés, s’ha reprès l’espectacle amb el quart acte, que representa l’aniversari del rei Oberon -encarnat per Sabata- que torna a reunir les parelles legítimes d’enamorats i allibera la reina Titania de l’encantament. En la reconciliació se celebra una masque, com si d’un certamen musical es tractés, amb les quatre estacions com a concursants. En el cinquè i últim acte, el duc s'assabenta de les aventures de les dues parelles al bosc, cancel·la el casament i ordena les noces dels autèntics enamorats.

A banda de la representació, un dels trets singulars ha estat que la natura s’ha apoderat de l’escenari del Festival, on s’han suprimit part de les grades, s’ha preparat una platea especial per aconseguir la prolongació dels jardins a l'escenari i s’ha instal·lat una espècie de jardí botànic a l’escenari.  La proposta de Gabriel Insignares, escenògraf de l’òpera, ha estat endinsar el públic en un espai oníric recreant un bosc per on autors i compositors desfilen perduts a cavall entre realitat i somni, buscant la inspiració perquè tornin les grans nits d’espectacle.

L’espectacle d’aquesta nit ha estat enregistrat per TVE.