Un homenatge emocionant a l’univers d'Almodóvar
- Els deliciosos arranjaments jazzístics del pianista Moisés P. Sánchez atorguen una gran cohesió i coherència a un espectacle que el públic gaudeix amb delectació
- La cantant andalusa ha fet una veritable demostració de versatilitat, capacitat d’expressió i teatralitat en la interpretació, en què ha estat acompanyada per un quartet sensacional
- La terrassa del restaurant Shiro del Castell de Peralada ha acollit la celebració, amb un còctel, de la VI Nit del Cinema, fruit del conveni entre el festival i el BCN Film Fest
Peralada, 21 de juliol de 2024.- L’espectacle Pasión Almodóvar amb Pasión Vega ha fet molt present avui al Mirador del Castell de Peralada el ric univers que el director de cinema manxec, Pedro Almodóvar, ha construït en els seus films, plens de passions extremes i dones fortes, a través de les diverses bandes sonores. La música és un element clau en les pel·lícules d’Almodóvar. Contribueix de manera significativa a construir atmosferes i, per tant, condiciona de manera indefectible la seva narrativa. Almodóvar combina diversos gèneres musicals, des de la música clàssica i òpera fins al pop, flamenc, i música llatina, reflectint una rica paleta emocional i cultural. El director manxec, a banda de fer una acurada selecció musical, també treballa sovint amb compositors destacats, però amb qui més ha treballat és amb Alberto Iglesias, que és qui ha creat les bandes sonores per a moltes de les seves pel·lícules.
Joan Anton Rechi va ser qui va proposar a Pasión Vega (1976) de participar en aquest espectacle, que és una coproducció del festival Clàssicand, d’Andorra, que dirigeix Rechi, i el Festival Perelada. Pasión Vega, madrilenya de naixement, però malaguenya d’adopció, ha demostrat al llarg de la seva carrera que és una cantant amb veu versàtil i emotiva, amb una capacitat remarcable per interpretar una àmplia gamma de gèneres musicals, des del flamenc, passat per la copla, la cançó espanyola tradicional, i fins i tot el pop, el jazz, i la música llatina. El registre de la cantant andalusa ha resultat ideal per bastir un recital que el director musical, Moisés P. Sánchez, un excel·lent pianista, ha dut pels camins del jazz, com a element cohesionador. La versatilitat de Pasión Vega li ha servit per interpretar temes que demanen una sensibilitat i una delicadesa extremes, com després cal treure un doll de veu profunda però vellutada, amb caràcter i enrogallant-la quan convé. Només d’aquesta manera es poden afrontar temes que han interpretat i popularitzat cantants com Estrella Morente, Rocío Jurado, Luz Casal o Chavela Vargas.
A l’hora de fer la selecció musical, Almodóvar té una inclinació especial per incloure cançons populars, algunes potser un pèl oblidades, que connecten emocionalment amb el públic i aconsegueix que aquestes –sovint recorre al flamenc, però també a d’altres formes musicals espanyoles- es converteixin en un element icònic de la pel·lícula, que contribueixen a desenvolupar els temes i els personatges, perquè exploren les emocions d’aquests. El director manxec també utilitza de vegades la música de manera irònica o com a contrapunt per crear contrastos emocionals interessants, com quan utilitza melodies alegres en escenes tristes o de tensió, afegint una capa addicional de complexitat a la narrativa, superant la condició de simple acompanyament.
Joan Anton Rechi és el director escènic d’un espectacle en què han tingut cura de tot al mil·límetre, amb una escenografia molt “almodovariana” de Gabriel Insignares i un disseny d’il·luminació a càrrec d’Alberto Rodríguez, que ha jugat sempre a favor del que succeïa a escena. Moisés P. Sánchez ha dirigit des del piano a un grup de músics excel·lent: Sergio Menem (violoncel i guitarra portuguesa), Pablo Martín Jones (percussions i electrònica) i Toño Miguel (contrabaix). La popularitat de les cançons que ha anat desgranant Pasión Vega han fet que el públic es sentís “a casa”. Durant el recital hi ha hagut uns quants pics en el voltatge emocional de l’auditori del Mirador, sobretot quan s’han encadenat La bien pagá –amb referència a Miguel de Molina inclosa-, Un año de amor, Luz de luna i Volver, que han tancat una primera part. Abans ja havien interpretat Quizás, quizás, quizás, que ha obert la vetllada, Encadenados i Cucurrucucú Paloma.
La mitja part l’ha marcat una interpretació jazzy i apoteòsica de Nur nicht Aus Liebe Weinen, una peça de la banda sonora de La ley del deseo, que ha donat pas a Tonada de luna llena i A tu vera. Aleshores, Pasión Vega ha abordat el Ne me quitte pas, que l’ha dut a les llàgrimes i que ha contrastat després, introduint un punt d’ironia, amb la cançó Puro teatro. Piensa en mi, En el último trago i una abrusadora versió de Se nos rompió el amor han tancat el programa, mentre que en els bisos, que agraïen l’aplaudiment del públic, drets, Pasión Vega va cantar, acompanyada de Sánchez al piano, Ay, amor i, ja amb tot el grup i per deixar-ho ben amunt, I’m so excited.
Fent balanç, Pasión Vega i els seus músics han guiat un viatge de l’audiència per pel·lícules com La mala educación (2004), Hable con ella (2002), Entre tinieblas (1983), ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984), Tacones lejanos (1991), Kika (1993), La ley del deseo (1987), La flor de mi secreto (1995), Dolor y gloria (2019), Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) i Volver (2006). Un viatge que ha resultat fantàstic.
Visita a l’exposició i còctel al Shiro
Just abans de començar l’espectacle al Mirador, els assistents a la vetllada van poder gaudir d’un còctel a la terrassa del restaurant Shiro del Castell de Peralada. L’acte va ser el complement perfecte de la VI Nit del Cinema, una vetllada que celebren conjuntament la BCN Film Fest i el Festival Perelada des que es va iniciar la seva col·laboració, l’any 2018. Ambdós festivals tenen com a objectius principals la promoció cultural i del valor educatiu de les arts, de manera que van determinar subscriure un conveni de col·laboració que els ha permès organitzar diverses activitats que fomentaven el diàleg entre el cinema i la música. El BCN Film Fest i el Festival Perelada han promogut conjuntament la projecció de la versió cinematogràfica de l'òpera La Flauta Màgica, dirigida per Ingmar Bergman, la celebració de les anteriorsNits del Cinema, que van comptar amb les actuacions de Charlotte Gainsbourg i Rufus Wainwright, i les premieres de pel·lícules de temàtica musical o de dansa com Yuli biopic del ballarí Carlos Acosta- d’Icíar Bollaín, el documental de Ron Howard, Pavarotti o la comèdia musical ¡Que suene la música!, protagonitzada per Kristin Scott Thomas. També amb motiu de la visita de Charlotte Gainsbourg a Peralada, el BCN Film Fest va celebrar el Cicle Charlotte Gainsbourg als Cinemes Verdi de Madrid i Barcelona, on es van projectar algunes de les pel·lícules més importants de l'actriu. Finalment, des de la seva segona edició, el BCN Film Fest atorga el Premi Festival Perelada a la Millor Música entre les pel·lícules nominades.
El còctel ha anat precedit d’una visita guiada a l’exposició Vida detenida & Waiting for the Light, de Pedro Almodóvar. L’exposició, que es podrà visitar fins desembre d’aquest any a la biblioteca del Carme, mostra una sèrie d’imatges que podrien haver estat extretes dels interiors de les pel·lícules del director manxec. Inspirat per l’emoció que irradien els bodegons de realistes madrilenys com Antonio López o Isabel Quintanilla, Almodóvar va començar a observar la quotidianitat amb altres ulls i a experimentar amb el llenguatge fotogràfic. Durant la visita, es pot veure una selecció d’aquests bodegons, obra del cineasta, que aniran acompanyats d’objectes vinculats amb l’univers creatiu del mateix Almodóvar: llibres, cartells de pel·lícules, storyboards i guions.
Posteriorment, a la terrassa del Shiro, s’hi ha pogut veure grans actrius del cinema espanyol i català, com ara Marisa Paredes, Nora Navas, Macarena Gómez o Vicky Peña, l’actor Darío Grandinetti, l’escriptor i guionista Albert Espinosa, la productora Sandra Tàpia, el director Mario Gas, la directora del BCN Film Fest, Conchita Casanovas, i la cineasta Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.