Yoncheva i Jordi brillen amb la sarsuela

Sonya Yoncheva i Ismael Jordi amaren de talent i bellesa la tercera nit del Festival Perelada 2024 

• La soprano búlgara i el tenor andalús, acompanyats de Rubén Fernández al piano, han brillat en un recital dedicat íntegrament a la sarsuela 

Peralada, 26 de juliol de 2024.- La tercera vetllada del Festival Perelada 2024, la d’avui, serà recordada pel talent i la bellesa amb que ha quedat amarada, gràcies al magnífic recital de sarsuela que han ofert a la tarda a l’església del Carme la soprano Sonya Yoncheva i el tenor Ismael Jordi, acompanyats al piano per Rubén Fernández. 

Fa dos anys que el públic de Peralada va descobrir la soprano búlgara Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981), que avui ha protagonitzat un recital esplèndid a duo amb el tenor andalús Ismael Jordi (Jerez de la Frontera, 1973), el qual ha debutat al festival, un compte pendent que encara tenia el cicle empordanès. Ambdós cantants, acompanyats al piano de manera brillant i consistent per Rubén Fernández Aguirre, han seduït al públic que omplia l’església del Carme del Castell de Peralada amb la interpretació d’un programa dedicat exclusivament a la sarsuela. La particularitat del recital d’avui ha estat precisament aquest punt, ja que no és habitual escoltar una gran estrella de l’òpera internacional, com és Yoncheva, dedicant tot un concert a aquest gènere que, malgrat la rellevància que va tenir al nostre país a mitjan segle XX, ha estat injustament menystingut i oblidat. La idea de muntar aquest concert, amb aquest programa, va ser idea de la soprano búlgara, que ahir va manifestar el seu amor profund per Espanya, al seva cultura i la seva llengua. Va ser Yoncheva, també, la que van convèncer Jordi i Fernández per participar en un espectacle construït amb coherència pel que fa al programa i talent, molt talent, pel que fa a la interpretació.  

Tal i com explica el periodista i crític musical Pablo Meléndez-Haddad al text del programa de mà, el programa d’avui ha fet “justícia a un gènere que va arribar a ser fonamental pels creadors catalans ja des del Barroc. L’escola va acabar de fonamentar-se abans de la Guerra Civil, també abonada pel teatre líric català que va prendre cos a començaments del segle XX a l’ombra del modernisme, i que es va anar desenvolupant en paral·lel a l’òpera i al teatre catalans.” En definitiva, el Gran Teatre del Liceu i els teatres del Paral·lel barceloní, durant la primera meitat del segle passat, van acollir les diverses formes del teatre líric espanyol, però el gènere va ser menystingut i cobert per una capa d’oblit malgrat que en aquella època Martínez Valls faria populars dues de les seves obres mestres, Cançó d’amor i de guerra i La legió d’honor i que el Liceu barceloní acolliria estrenes d’obres del gènere sarsuelístic com El juramento o El Barberillo de Lavapiés, que compartien cartellera amb d’altres peces d’autèntic sabor local com Els pescadors de Sant Pol, El Comte Arnau, La Santa Espina o Els estudiants de Cervera. 

Sonya Yoncheva va començar la seva carrera cantant obres barroques i durant la seva reconeguda trajectòria ha incorporat títols i personatges complexos com Norma, Floria Tosca o Mimì, però també s’ha interessat en el passat en diverses ocasions pel repertori espanyol. La soprano búlgara li va dedicar un concert l’any 2021 al Teatre de La Zarzuela de Madrid i l’any passat va convidar Ismael Jordi a cantar a la Filharmonia de Sofia, a Bulgària, el programa que han interpretat avui, que conté alguns dels romances i els duets de sarsuela més representatius dels grans mestres del gènere.  

Yoncheva i Jordi s’han anat alternant a escena. Ella ha obert la vetllada amb una peça un punt nostàlgica, “Noche Hermosa”, de Katiuska, la mujer rusa, una opereta en dos actes que va ser la primera obra lírica de Pablo Sorozábal (1897-1988). Tot seguit s’ha escoltat a l’església “Paxarin tu que vuelas”, de La Pícara Molinera, de Pablo Luna (1879-1942), interpretant Ismael Jordi a un personatge amb un punt de milhomes que ha contrastat amb la interpretació de la petenera “Tres horas antes del día”, una peça de gran dificultat tècnica que serveix a Valentina, la protagonista de La Marchenera, de Federico Moreno Torroba (1891-1982) per proclamar públicament el seu amor i en la que Yoncheva ha brillat. El recital ha entrat en aquest moment en una mena de crescendo, perquè Ismael Jordi ha atacat la passió al límit de “Flor Roja”, de Los Gavilanes, de Jacinto Guerrero (1895-1951) i Yoncheva ha reblat el clau amb el profund desconhort de “Lágrimas mías”, d’El Anillo de Hierro, de Pedro Miguel Marqués (1843-1918). Per tancar aquesta primera part, Ismael Jordi ha interpretat “De este apacible rincón de Madrid”, de Luisa Fernanda, de Federico Moreno Torroba, que és una mena de compendi vital tenyit de nostàlgia, mentre que la darrera peça ha estat el duet “Todos lo saben”, de La tavernera del Puerto, de Pablo Sorozábal, que ha resultat un deliciós joc de seducció entre els dos intèrprets que, a mesura que ha avançat el recital s’anaven trobant més còmodes, fent brillar les seves veus càlides, la bellesa dels seus timbres vocals i mostrant una intensitat escènica remarcable. 

La segona part ha seguit un patró semblant, amb l’alternança en la interpretació. Novament ha obert el foc la soprano amb una peça molt popular, “De España vengo”, d’El Niño Judío, de Pablo Luna que és una veritable declaració d’amor a la terra. El desamor i la figura de la dona fatal són presents en la següent cançó “Por el humo se sabe”, del geni català Amadeu Vives (1871- 1932), que la va incloure a la sarsuela Doña Francisquita. La següent cançó ha estat “Al pensar en el dueño de mis amores” també coneguda com a Carceleras, que va fer popular la sarsuela a la qual pertany, Las hijas del Zebedeo, de Ruperto Chapí (1851-1909). El programa, que ha continuat amb els mals d’amor de “Bella Enamorada”, de Último Romántico, de Reveriano Soutullo (1884-1932) i Joan Vert (1890-1931), encara havia d’oferir unes quantes sorpreses agradables al públic. Fins el final es van succeir “No corté más que una rosa”, de La del Manojo de Rosas, de Pablo Sorozábal, “Adiós Granada”, de Emigrantes, de Tomás Barrera (1870-1938) i Rafael Calleja (1870-1938) i el graciós duet “Vaya una tarde bonita…”, d’El Gato Montés, de Manuel Penella (1880-1939). En els bisos, Yoncheva ha cantat l’Habanera de la Carmen de Bizet, mentre que Ismael Jordi ha cantat Rossignol, de Le chanteur de Mexico, que ha donat pas per acabar a la interpretació, a duo, de la popular Granada, d’Agustín Lara.