UNA MIRADA CONTEMPORÀNIA
El pròxim 18 d’abril, Divendres Sant, a 2/4 d’11de la nit, l’església del Carme acollirà l’estrena absoluta dels Responsoris de Setmana Santa que el Festival Perelada va encarregar per a la seva Edició de Pasqua al compositor català Bernat Vivancos (Barcelona, 1973). Aquesta nova creació, escrita per a sis veus mixtes i interpretació a cappella, s’inspira en la tradició litúrgica dels responsoris del Tridumm Pasqual i consolida la vocació del festival d’impulsar la creació sacra contemporània i el talent musical del nostre país. Responsoria Hebdomadae Sanctae és el títol de l’obra de Vivancos, que agafa el relleu del compositor reusenc Joan Magrané, que en l’edició de l’any passat va estrenar amb un gran èxit la seva pròpia versió de les lliçons de tenebres, Tenebrae Responsoria, també per encàrrec del festival.
Avui, a Barcelona, s’ha presentat el concert que ha de ser un dels punts àlgids de l’Edició de Pasqua del cicle empordanès, amb la presència del mateix compositor i del director artístic del festival, Oriol Aguilà. “Trobo que és una aposta valenta i admirable, que un festival faci un encàrrec a cegues, coneixent només la teva trajectòria i et doni carta blanca i suport total”, ha afirmat Vivancos, autor d’una obra que ha trigat uns sis anys a escriure: “Ha estat cuinada a foc lent –diu el compositor-, amb temps per reposar i madurar cada passatge, és per això que és una música essencial, perquè he anat a l’essència, sense fer o incloure res de manera gratuïta”.
Un vincle profund amb la tradició monàstica
Les lliçons de tenebres de Vivancos beuen directament de la litúrgia del Dijous Sant (Feria V), Divendres Sant (Feria VI) i Dissabte Sant (Sabbatum Sacrum) i s’estructuren nou responsoris que recullen textos de gran dramatisme espiritual, entre els quals destaquen Tenebrae factae sunt, Caligaverunt oculi mei, O vos omnes o Sepulto Domino. Vivancos ha explicat que no ha tocat el text tradicional de les lamentacions del profeta Jeremies i que el que ha fet és “il·lustrar musicalment totes les paraules” que conformen una obra que s’obre i es tanca amb un gest simbòlic: tres tocs de campana precedeixen cada bloc de responsoris. Entre responsori i responsori es manté el silenci, sense aplaudiments i Vivancos creu que fins i tot “seria bonic acabar en silenci, seria significatiu, perquè la història acaba de manera molt dramàtica, amb la mort de Crist”. Tot i això, els aplaudiments, que al final n’hi haurà, seran profundament agraïts.
La connexió de Vivancos amb la música sacra és intensa. La seva experiència com a escolà, i més endavant com a director musical de l’Escolania de Montserrat (2007-2014), ha marcat profundament el seu llenguatge compositiu. El compositor ha afirmat que l’obra no és només el resultat d’un encàrrec, sinó que s’ha tractat gairebé d’una necessitat personal: “Als 11 anys, com a membre de l’Escolania de Montserrat, sota la direcció del pare Ireneu Segarra, vam gravar els responsoris de Tomàs Luís de Victoria (Officium Hebdomadae Sanctae). Va ser la gènesi de tot plegat, aquella obra em va colpir, ja llavors hi percebia màgia i va ser una experiència incomparable cantar-la amb l’instrument que portes dins, amb la veu, perquè vibra tot el cos. Des d’aleshores aquella música em va voltar pel cap, fins que un dia, fa uns sis anys, una formació musical dels Països Baixos em va fer un encàrrec. Va ser aleshores que vaig poder posar les meves pròpies condicions: seria una de les lliçons de tenebres, a cappella, per a sis veus i amb la durada que jo creiés convenient. Van acceptar. Més tard va arribar el Festival Perelada i em va fer l’encàrrec dels responsoris i vaig composar els dos que encara faltaven. Estrenaré en un entorn ideal, en l’època indicada, amb un dels millors cors del mon com és el de la Ràdio de Letònia dirigit per una personalitat com Sigvards Klava i en les millors condicions possibles. Això és com un regal de Reis, però en Setmana Santa. No només et donen carta blanca, sinó que posen tots els mitjans per donar-te el suport necessari per dur-ho tot a bon port”, ha afirmat Vivancos, agraït.
El compositor, format com a escolà a Montserrat i profund coneixedor de la música coral, ha construït una obra que vol “anar a l’essència”, amb un llenguatge net, transparent i carregat d’expressivitat continguda. “He tingut un respecte absolut pel text. Cada paraula té la seva traducció sonora i és per això que vaig demanar que el públic tingués el text, perquè no és només música, és gairebé com si el públic anés a una òpera. Han d’entendre i poder seguir el que passa”.
El millor cor del món
L’obra serà interpretada pel Cor de la Ràdio de Letònia, considerat un dels millors cors del món, sota la direcció del reconegut Sigvards Klava. Aquest ensemble ja ha col·laborat amb Vivancos en els enregistraments dels seus àlbums dobles Blanc i Requiem (Neu Records) i segons el mateix compositor, “Klava fa màgia. Per mi és un privilegi i el millor que li pot passar a un compositor és disposar d’un instrument com aquest cor per a la interpretació de la seva obra, perquè són d’una perfecció absoluta”. Després de l’estrena a Peralada, les lliçons de tenebres de Vivancos es gravaran (Neu Records) durant una setmana a partir del dia 21 d’abril a l’església de Sant Joan de Riga, on ja s’han enregistrat les obres anteriors del compositor amb el cor letó. El compositor barceloní defineix aquest moment com “la meva setmana fantàstica, un altre regal”.
Oriol Aguilà ha afirmat que amb aquesta estrena, el Festival Peralada es consolida com a espai únic per a la música sacra contemporània, donant veu a creadors compromesos amb la transcendència, la qualitat i l’emoció artística. Aguilà també creu que l’Edició de Pasqua del festival “s’està consolidant com a oferta singular de l’època pasqual, una oferta que posa l’accent en l’espiritualitat, convertint-se en un espai de recolliment i reflexió, a més de gaudi musical en una època molt especial. L’estrena d’aquests responsoris serà una experiència espiritual i musical profunda d’una peça escrita des de la veritat i destinada a perdurar”.