La teatralitat i la humanitat amaren l’estrena de San Giovanni Battista
La teatralitat i una profunda humanitat han amarat avui de cap a cap l’estrena de la versió arranjada per Dani Espasa, director de la formació Vespres d’Arnadí, de l’oratori San Giovanni Battista, que va compondre i estrenar Alessandro Stradella (1643-1682) l’any 1675, a l’església de Sant Joan dels Florentins i que ha obert aquest vespre l’edició de Pasqua del Festival Perelada a l’església del Carme. Espasa ha comptat en aquest projecte amb la complicitat del contratenor Xavier Sabata, un binomi que fa força temps que ja s’ha guanyat la confiança dels promotors i la direcció artística del festival, així com la confiança del públic, en les seves aparicions tant en la programació d’estiu com en la de Pasqua de l’any passat, la primera, en un altre projecte de recuperació del patrimoni musical, en aquest cas de l’oratori La Giuditta, de Scarlatti.
L’argument de l’oratori de Stradella és ràpid d’explicar, ja que es tracta de la narració bíblica (Marc 6;17-21) dels darrers dies de la vida de San Joan Baptista i de la seva decapitació, ordenada per Herodes per satisfer els desitjos de venjança de la seva dona, Herodies, que utilitza a la seva filla i la fascinació d’Herodes per ella per aconseguir el seu objectiu de veure mort el Baptista, el qual repudia el fet que Herodies, que havia estat la dona del germà d’Herodes, Felip, s’hagi casat amb aquest. La dramatització musical d’aquest passatge bíblic per part de Stradella és una veritable joia i aprofundeix en la psicologia dels personatges tant la del mateix Baptista, com sobretot en la del rei Herodes i la Filla d’Herodies, que més tard serà coneguda com Salomé. La teatralitat de la història és evident, però caldria destacar la relació entre Herodes i la Filla d’Herodies, que mostra un contrast marcat entre l'ànima turmentada del rei i l'esperit juvenil i vital de la noia, així com la relació de Joan Baptista amb la natura i l’entorn –la peça comença amb un aire pastoral, amb ell acomiadant-se’n amb certa nostàlgia- i la fermesa de les seves conviccions, adreçant-se a la cort d’Herodes, on hi ha festa, per a retreure-li l’error i comminar-lo a tornar a ser un home de respecte. Tot aquest entramat dota la peça d’una humanitat que corglaça, tenint en compte el desenllaç de tot plegat.
La interpretació de Vespres d’Arnadí, amb una instrumentació que ha respectat la de la partitura original de Stradella, precursor del concerto grosso, potencia els aspectes esmentats utilitzant una àmplia varietat de formes que capten i projecten de manera admirable els instants dramàtics claus de la peça, el llibret de la qual és de l’abat Ansaldo Ansaldi (1651-1719). La interpretació de Xavier Sabata de les àries Io per me non cangerei o Quando mai fia che morte, en la segona part, amb un Baptista ferm en les seves conviccions i resignat al seu destí, són dels moments que passen directament a la memòria històrica del festival com dels més intensos viscuts a l’església del Carme, de manera que podem dir que el contratenor s’ha fet mereixedor amb escreix dels seus tres escuts. La soprano Giulia Semenzato ha interpretat amb brillantor el paper de la Filla d’Herodies, no exempt de dificultats, amb àries ben variades i exigents tècnicament, necessàries per tal de projectar l’emoció i afegir profunditat a la interpretació. Les interpretacions, gairebé etèries, de Volin pure lontano dal sen i de Sorde dive han estat també memorables, així com l’Anco in celo del conseller, a càrrec del tenor Juan Sancho.
Espasa va decidir recuperar la instrumentació que assenyala la partitura original i l’ha utilitzat de manera magistral, aplicant una varietat de canvis d’instrumentació segons el passatge de l’obra, dotant la peça d’un dinamisme remarcable i de la transcendència i espiritualitat necessàries quan així ho ha requerit, acompanyant i cobrint en tot moment les necessitats dramàtiques del text. Això ha estat especialment evident en el contrast entre l’agitació i el neguit existents a la cort després d’haver tancat Joan Baptista a la presó, i la pau d’esperit i resignació del pres davant la seva mort, acceptant el seu sacrifici: “Si sou l’anunci de la mort, amargues cadenes, us faig mil petons”, diu en un passatge. El baix Luigi de Donato i la soprano Elena Copons ha completat un repartiment que ha brillat a una gran alçada, el primer dotant d’una imponent autoritat al seu personatge, però deixant escletxes per mostrar en el dubte la seva dimensió humana, mentre que la soprano ha interpretat amb una solvència musical i dramàtica indubtables el seu paper d’antiheroïna, instigadora implacable de l’assassinat.
Stradella i Ansaldi acaben la peça de manera inusitada amb una interrogació, la de dos dels protagonistes, la Filla d’Herodies i el mateix Herodes, un dubte expressat però des de dos llocs molt diferents, perquè mentre ella es mostra resplendent, ell es troba consumit pel remordiment. Aquest final, d’una modernitat radical però d’una humanitat patent, ha sorprès fins i tot a gran part del públic, que ha trigat uns moments a reaccionar i ha acabat premiant amb una llarga i merescuda ovació aquesta magnífica versió de l’oratori de Stradella. D’aquesta manera s’ha instal·lat al Festival Perelada l’atmosfera de recolliment que ja es va experimentar en la primera edició de Pasqua, l’any passat, en bona part també pel sensacional marc on tot transcorre, la magnífica església del Carme. La funció d’avui ha estat gravada per Catalunya Música.
Divendres Sant serà una jornada intensa a Peralada
Demà, Divendres Sant, serà una jornada molt intensa en l’edició de Pasqua del Festival Perelada. L’activitat començarà a les 11 del matí, amb la proposta familiar anomenada Cercant la primavera, que tindrà a com a escenari els jardins del Castell de Peralada. Aquesta performance pretén recuperar els rituals amb els quals, en moltes cultures paganes antigues, es celebrava l’arribada de la Primavera. En aquests rituals, els ous son un símbol de fertilitat i renaixement, per això es decoraven i s’intercanviaven. Seguint aquest esperit, el Festival Perelada va encarregar a l’estudi creatiu empordanès Brava Performing Arts una proposta cultural que combinés la tradició de la Pasqua amb l’art i la dansa. El resultat és aquesta experiència interactiva en un entorn únic, que té una durada de 15 minuts i se’n faran passis de les 11 de matí a 2/4 de 2 de la tarda. La proposta inclou uns conills gegants molt espectaculars creats per l’artista australiana Amanda Parer, que seran el teló de fons d’una festa per a tots els públics dirigida per la reconeguda companyia de dansa CobosMika, que farà ballar el públic a ritme de la magistral Consagració de la primavera de Stravinsky.
A les 7 de la tarda, abans del plat fort de l’estrena absoluta de Tenebrae Responsoria (Feria setxa in Parasceve) del reusenc Joan Magrané i la GIO Symphonia, gairebé a tocar de la mitjanit (23h), l’església del Carme acollirà l’actuació del solistes de la Salvat Beca Bach, la soprano francesa Maëlys Robinne i la mezzosoprano suïssa Lara Morger que actuen juntes per primera vegada i que, acompanyades de l’ensemble instrumental Bachcelona Consort, dirigit per Daniel Tarrida, oferiran el Stabat Mater de Pergolesi però en la versió que en va fer Johann Sebastian Bach (1685-1750). Tarrida també és fundador del projecte BZM, director del festival Bachcelona i del Festival Edinbach d’Edimburg, a més de dirigir el Bachcelona Consort, que compta amb excel·lents músics de diverses nacionalitats que viuen a la capital catalana.
El poema llatí Stabat mater, que evoca la pena i el dolor de la Verge Maria durant la Passió de Crist i als peus de la creu, així com l’amor que professa al seu fill, ha estimulat els compositors des de l’Edat Mitjana i fins al segle XXI. Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) en va ser un d’ells i va composar el 1736, en els seus dos darrers mesos de vida, una de les obres més cèlebres basades en el poema, per a dues veus solistes i continu. L’obra va esdevenir un èxit immediat, fins a convertir-se en la composició més editada i impresa del segle XVIII. Bach va conèixer la peça i hi va aplicar el text d’una paràfrasi anònima del salm 51 –Gott sei mir gnädig en versió luterana, Miserere en la llatina– i va expandir la partitura, resultant-ne la cantata Tilge, Höchster, meine Sünden (Esborra, Altíssim, els meus pecats), número de catàleg 1083.
Tal i com explica el periodista musical Albert Torrens al programa de mà, “Bach, que no només feia encaixar el text sinó que procurava mantenir la coincidència dels sons vocàlics, va topar aquí amb les estructures diverses dels textos –l’original son parelles de versos i el salm alemany, estrofes de tres–, que va resoldre invertint els moviments penúltim i avantpenúltim. I com que, per a ell, la paròdia - adaptació de música procedent d’altres obres, pròpies o alienes- no era un fi en si mateixa, la seva transcripció va enriquir la música: les melodies vocals són més contrapuntístiques i busquen il·lustrar el text, redirigint cap a un estil antic l’escriptura moderna de Pergolesi, ja propera a l’estil galant. Al continu hi afegeix una sorprenent i elaborada part de viola que el fa més interessant a nivell polifònic, i crea un efecte de clarobscur alternant passatges d’acompanyament solístic amb altres d’orquestrals.”
El programa d’aquest concert inclou, a més del Stabat Mater de Pergolesi versionat per Bach, altres cantates religioses del kantor de Leipzig, com la BWV 4, Christ lag in Todesbanden (Crist jeia amortallat) i la cantata per al Diumenge de Pasqua BWV 31, Der Himmel lacht! Die Erde jubilieret (El cel riu, la terra exulta). Posteriorment, a les 11 de la nit, començaran les lliçons de tenebres del compositor de Reus, Joan Magrané, i la GIO Symphonia, dirigida per Francesc Prat. Aquest concert serà gravat per Catalunya Música.