RETROBAMENT AMB UNA VEU EXCEPCIONAL
El Festival Perelada ha retrobat una de les grans veus de la seva història recent. Bryn Terfel ha tornat al festival, a l’església del Carme amb un recital pensat com una mirada ampla a la seva trajectòria i, sobretot, com una rotunda declaració de pertinença a la cultura gal·lesa. El baix-baríton ha compartit l’escena amb l’arpista Hannah Stone i la pianista Annabel Thwaite, dues col·laboradores habituals del cantant que han donat relleu a un programa capaç de reunir tradició popular, lied romàntic, òpera i teatre musical sense jerarquies excessivament rígides.
La primera part s’ha obert amb tres precioses cançons gal·leses de la primera meitat del segle XX. Can yr Arad Goch, de Idris Lewis, Sul y Blodau, d’Owen Williams, i Y Cymro, de Meirion Williams, que han situat el recital en un territori fet de paisatge, memòria, llengua i costums. La relació amb la terra, el record dels difunts i l’afirmació íntima de la identitat han aparegut com els primers fils d’un recorregut molt personal. Terfel ha donat a aquestes peces el pes d’una música viscuda, mentre el piano de Thwaite sostenia el discurs amb fermesa i sensibilitat.
Les Salt Water Ballads de Frederick Keel han obert posteriorment el programa al món mariner de John Masefield. Port of Many Ships, Trade Winds i Mother Carey, que explica la llegenda de la dona del pirata Davy Jones, alternen l’enyor d’un port ideal, la fascinació pels vents i una imaginació més fosca, poblada de naufragis i llegendes. El cicle ha trobat continuïtat en Bugeilio’r Gwenith Gwyn, lament amorós transmès des del segle XVIII, interpretat en l’arranjament per arpa de John Thomas. Ha estat la primera i lluminosa presència de l’arpista Hannah Stone durant la vetllada. El recital ha avançat d’aquesta manera, mostrant una manera molt directa d’explicar l’amor, la pèrdua o el desig de retorn.
El compositor Ivor Novello ha ocupat bona part del tram final de la primera meitat. I Can Give You the Starlight, We’ll Gather Lilacs i My Dearest Dear han mostrat el vessant més sentimental i teatral del compositor nascut a Cardiff, abans que And Her Mother Came Too introduís un humor lleuger i escènic, que Terfel ha accentuat amb una bis c+òmica remarcable. Entre aquestes cançons, Suo Gân, Ar lan y môr i Dafydd y Garreg Wen han mantingut la presència de la tradició gal·lesa, amb la cançó de bressol, el paisatge marítim i el comiat d’un arpista com a imatges recurrents. La successió ha funcionat com un relat de vida on les músiques apreses a la llar conviuen amb les que han acompanyat Terfel als grans escenaris.
Després de la pausa, tres lieder de Schubert —Liebesbotschaft, Litanei auf das Fest Aller Seelen i Auf dem Wasser zu singen— han obert una segona part més concentrada en la paraula i en la contemplació. Hannah Stone ha interpretat en solitari Viejo Zortzico, de Jesús Guridi, abans que el programa entrés en el seu bloc d’estrelles: Nuit d’étoiles, de Debussy; Mein schöner Stern!, de Schumann; i l’ària de l’estel del vespre de Tannhäuser, de Wagner. Aquesta última ha estat l’única incursió estrictament operística i ha mostrat l’autoritat de Terfel, dotat d’una veu potent i un punt fosca, en un repertori que ha marcat la seva maduresa.
Ar Hyd y Nos ha retornat la vetllada a Gal·les i Stars, d’Els miserables de Claude-Michel Schönberg, ha tancat el recorregut amb la solemnitat de Javert davant un cel convertit en ordre moral. El recital ha completat així una forma circular: ha començat a la terra i ha acabat mirant els estels. Entre els dos extrems s’ha constatat una biografia artística construïda amb la mateixa consideració per una cançó anònima, un lied, una ària wagneriana o un número de musical.
Terfel, l’arpista Hannah Stone i la pianista Annabel Thwaite han correspost als generosos i calorosos aplaudiments del públic amb tres propines. El baix-baríton ha recuperat primer el popular If I Were a Rich Man, del musical Fiddler on the Roof, abans de cedir l’escena a Hannah Stone per a un solo d’arpa. La vetllada s’ha tancat amb una interpretació molt celebrada d’En Aranjuez con tu amor, la cançó creada a partir de l’adagio del Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo, amb lletra d’Alfredo García Segura escrita a finals dels anys seixanta. El retorn de Bryn Terfel a Peralada ha estat, sobretot, la presentació serena d’un repertori que explica d’on ve i quina idea de la música l’ha acompanyat durant gairebé quaranta anys.