Un tancament brillant

• L’esperit impressionista del compositor Claude Debussy i el de Fréderic Chopin han planat durant tot el recital a l’atmosfera de l’església del Carme  

• Yuja Wang ha demostrat perquè se la considera una virtuosa del piano i una de les pianistes més influents en l’actualitat  

Peralada, 11 d’agost de 2024.- La pianista xinesa Yuja Wang (1987) ha clausurat avui de manera excelsa l’edició d’enguany al Festival Perelada, amb un recital que ha respost a les expectatives i ha resultat ser com una gran explosió de textures i colors, davant el públic que omplia l’església del Carme del Castell de Peralada. D’entrada, Yuja Wang té una presència escènica magnètica, quelcom del que és perfectament conscient i ho juga a fons. Però tot això, que inclou un trencament absolut però elegant amb els estereotips convencionals del món de la música clàssica, no fora més que un embolcall, si no fos que és una pianista amb una tècnica prodigiosa, que li permet abordar les obres més complexes del repertori pianístic i interpretar-les amb precisió, velocitat –quan cal- i claredat. A tot això, cal afegir-hi, com ha demostrat avui a Peralada, la gran intensitat expressiva i emocional que aporta a les seves interpretacions que és el que, més que el virtuosisme, la fa connectar de manera profunda amb l’audiència, que resta fascinada. I és aquest conjunt de virtuts que l’han dut a ser una estrella global no només en l’àmbit de la música clàssica, sinó també en de la cultura popular. 

El recital d’avui ha començat amb una peça lluminosa, Jeux d’eau, de Maurice Ravel (1875-1937), que la va dedicar a Gabriel Fauré i té una clara inspiració en Liszt. En aquesta obra, que va estrenar Ricard Viñes, amic de Ravel, a principis de s. XX, el compositor tracta de traslladar al piano la remor que fa l’aigua als brolladors, quan es precipita per les cascades o baixa pels rierols. La peça de Ravel va influenciar sense dubte un dels autors l’esperit del qual ha planat tota la vetllada en l’atmosfera de l’església i del qual n’hem pogut sentir unes quantes obres: Claude  Debussy (1862-1918). A Ravel, l’ha seguit la Fantasia en si menor, Op.28, d’Aleksandr Skriabin (1872-1915), un moviment únic en forma de sonata que fa de pont entre la tercera i la quarta sonates d’aquest compositor, que la va escriure en un  moment de transició, en què abandonava la tradició romàntica i experimentava amb l’harmonia i l’estructura de les seves composicions. 

Aquella presència etèria que s’intuïa de Debussy s’ha fet música. La pianista xinesa ha interpretat dues peces incloses en els dos volums (Llibre I i Llibre II) de preludis de Debussy. El compositor francès, un dels màxims representants de l’impressionisme, va desenvolupar aquesta forma musical fins arribar al seu punt més àlgid, sense perdre però l’essència d’aquesta estructura i el seu caràcter breu. Tanmateix va convertir els preludis, que tendien a la dispersió i la lleugeresa, en obres compactes, concentrades i sense repeticions, amb melodies més evocadores que descriptives a la recerca de recrear una sensació. Yuja Wang ha interpretat Le vent dans la plaine, del Llibre I, núm.3, una peça d’una textura lleugera i etèria que és gairebé una reflexió sobre la natura. Aquesta aparent serenitat ha tingut continuïtat i fins i tot s’ha accentuat en la interpretació del preludi Bruyères, del Llibre II, núm.5, una peça inclosa en el conjunt anomenat Estampes i una de les fites de l’exploració de Debussy en el color i la textura de la música. L’obra evoca la imatge d’un paisatge natural, en aquest cas un bosc de bruc.  

Tot seguit ha pres protagonisme l’obra del pedagog, pianista i compositor alemany Fèlix Blumenfeld (1863-1931), que va ser el compositor de l’Estudi per a mà esquerra, Op.36, una peça creada en un context determinat per l’interès creixent per les obres que exploren les possibilitats tècniques i expressives de l’ús d’una sola mà. Abans d’interpretar tres preludis més de Debussy, Wang ha interpretat Toccata, una peça del pianista i compositor francès Pierre Sancan (1916-2008), molt popular al seu país però poc conegut a l’estranger, que s’interpreta a una velocitat diabòlica, ideal pel lluïment de la pianista xinesa. Es dona la circumstància, a més, que Sancan era un expert i un intèrpret virtuós de l’obra de Debussy, a qui  la pianista xinesa ha tornat després de deixar atuït a l’auditori amb la peça de Sancan. 

El preludi Les sons et les parfums tournent dans l’aire du soir, del Llibre I, núm. 4 ha obert una sèrie de tres preludis de Debussy, que Wang ha interpretat de manera consecutiva, sense pauses, amb mestratge i que havia situat de manera estratègica en el programa, ja que s’ha anat produint un crescendo remarcable pel que fa a la intensitat en la interpretació de la pianista, tal i com demanava cada peça. El títol del primer preludi d’aquesta sèrie prové d’un vers del poema Harmonie du soir, del poeta Charles Baudelaire, inclòs al seu recull poètic Les flors del mal. Es tracta de l’evocació d’un vespre en el qual sons i olors es barregen, creant una atmosfera sensual i misteriosa. Això ha donat pas al preludi Ce qu’a vu le vent d’ouest, del Llibre I, núm.7, una de les peces més de vigoroses i dramàtiques del conjunt de preludis, que evoca la potència i la fúria del vent de l’oest, amb constants canvis d’intensitat i direcció, de manera que suposa un desafiament a la capacitat tècnica i expressiva de l’intèrpret. Del vent, hem passat al darrer dels preludis que recullen els dos volums abans esmentats: Feux d’artifice, del Llibre II, núm.12. Una meravella impressionista, tècnicament molt exigent, que requereix una gran destresa i control en els passatges ràpids i en les escales ascendents i descendents que volen recrear la imatge dels focs d’artifici pujant i esclatant al cel. Realment, han esclatat a dins l’església i el públic, fascinat, ho ha experimentat i, al final, com difusa, de fons, la Marsellesa.  

El que l’audiència comptava que era la recta final del recital ha estat dedicada a una altra presència que ha planat per la nau del temple, la de Fréderic Chopin (1810-1849). Yuha Wang ha interpretat una peça emblemàtica del repertori romàntic per a piano, d’un caràcter més aviat fosc i dramàtic, com és la Balada núm. 1 en sol menor, Op.23 i, per tancar, ha triat la Balada núm.4 en fa menor, Op.52, una composició d’una gran profunditat emocional, amb una estructura complexa però tanmateix d’una bellesa exquisida. Hauria estat un final memorable, però encara ho ha estat més quan la pianista xinesa, amb una generositat proverbial, ha ofert ni més ni menys que un total de nou bisos. Wang ha tocat, entre d’altres, la Simfonia núm. 7 de Prokofiev i el Danzón núm. 2 d’Arturo Márquez. El públic ha sortit plenament satisfet de l’església, perquè en aquests bisos Yuja Wang ha tornat a donar mostres fefaents del seu virtuosisme, amb passatges pianístics, en ocasions, aclaparadors.