UNA NIT D’ENSOMNI

UNA NIT D’ENSOMNI

El coreògraf cubà de renom mundial i la ballarina de la companyia Acosta Danza, Laura Rodríguez, han protagonitzat un espectacle brillant, amb una escenografia molt cuidada i amb la figura de la mare com a fil conductor dels solos i duos. L’auditori s’ha aixecat de la butaca per aplaudir el darrer espectacle d’aquesta 36a edició, que ha emocionat a tots els presents.

 

Peralada, 6 d’agost de 2022

L’estimat i ja conegut pel públic del Festival Castell de Peralada, Carlos Acosta, ha clausurat aquesta nit la 36a edició del certamen en el qual després de 16 nits d’espectacles s’han vist grans produccions operístiques, recitals lírics d’alt nivell i peces de dansa molt especials. On Before, la proposta que ha presentat aquesta nit la companyia Acosta Danza, amb un paper protagonista de Laura Rodríguez, ha estat un sentit homenatge a la difunta mare del coreògraf cubà format per 8 peces de dansa que han representat inquietuds i experiències vitals de l’artista.

L’espectacle d’aquesta nit ha estat conformat per obres de coreògrafs i creatius de gran talent mundial com són Will Tuckett, Russell Maliphant, Miguel Altunaga, Yury Yanowsky, Kim Brandstrup i del coreògraf cubà de gran projecció internacional Raúl Reinoso, així com algunes peces del mateix Acosta amb George Céspedes i amb Zenaida Yanowsky.

On Before és un programa creat l’any 2010 del qual ara Acosta presenta una nova versió al costat de la ballarina cubana Laura Rodríguez, membre de la mateixa companyia, Acosta Danza, fundada a Cuba el 2015. Amb aquesta proposta dansística, el cubà ha fet una demostració explosiva de la tècnica de ballet convencional amb molta consciència i efectivitat. Al llarg de tota la nit s’ha recreat un viatge cap a la mort on els duets i els solos s’han entrellaçat de forma suggeridora. Amb certs canvis i afegits, On Before és el que es va veure entre 2010 i 2011 en el Teatre Coliseu de Londres i que aquesta nit ha exigit al públic un gest obligat d’abstracció.

El públic que anava ocupant les seves butaques s’ha trobat amb un detall especial a l’escenari: damunt del teló es projectaven gotes d’aigua lliscant cap avall alhora que s’acompanyava amb un so ambient de pluja, obrint així una nit que ja albirava que seria molt  especial.

El programa s’ha dividit en dues parts la primera de les quals ha començat amb la coreografia que també ha donat títol a l’espectacle, On before, un duet interpretat per Acosta i Laura Rodríguez obra de Will Tuckett. Amb música de John Adams, la creació original va ser pensada per Zenaida Yanowsky i William Trevitt per al BalletBoyz i es va desenvolupar a partir de molts anys de treball. Els dos ballarins s’han mogut enmig d’un escenari fosc, sobri, on els principals protagonistes eren ells mateixos il·luminats per uns llums molt precisos que han permès ressaltar cada gest i moviment.

El primer solo de la nit ha estat la coreografia de Miguel Altunaga titulada Memoria que ha interpretat amb una gran expressivitat Acosta. Influenciada pel minimalisme clàssic i electrònic, la música escrita per Fernando Corona ha creat una atmosfera exuberant que ha enllaçat amb el segon solo, aquesta vegada de la mà de Laura Rodríguez. Titulat Sirin, és una creació de Yury Yanowsky amb música d’Alberto Iglesias.

Two, un solo de Russell Maliphant i una de les peces més originals i enginyoses del coreògraf que il·lustra poderosament la química possible que hi ha entre el moviment, la llum i la música ha estat l’obra que ha tancat la primera part del programa de la nit de clausura. Interpretada per Carlos Acosta, i amb música d’Andy Cowton.

Un breu recés que ha permès que la parella de ballarins agafés aire ha donat pas a la segona part del programa de la darrera nit del Festival, que ja entreveia el final d’aquest camí que ha portat grans talents a passar per l’escenari del Parc del Castell. Aquesta ha començat amb la peça de Kim Branstrup, Footnote to Aston, que interpretada per Rodríguez i amb música de Händel, va ser nominada a Millor Coreografia Clàssica entre els Critics Circle National Dance Awards l’any 2005 després de formar part d’una peça feta per al Royal Ballet. En aquesta ocasió es tracta d’un extracte ambientat en l’ària Per te lasciai la luce de la cantata italiana Delirio amoroso. Aquesta nit ha comptat amb una posada en escena molt especial, on la ballarina ha estat il·luminada per centenars d’espelmes que l’envoltaven.

Falling Deep Inside, la projecció creada per Estudio 50 i rodada a càmera lenta, ha permès explorar les emocions i tensions que existeixen entre dos amants amb imatges dels dos artistes i amb un clar protagonisme de l’aigua. Els espectadors han vist sobre l’escenari imatges amb tot luxe de detalls, que han ajudat a fer la transició entre el solo i un duet delicat, creat pel cubà Raúl Reinoso de la mà de Beatriz García ha signat Nosotros, un viatge a l’interior d’una parella, on exploren les seves experiències i reflexionen sobre la intermitència de les relacions. L’obra ha descrit els desacords, els punts en comú i les frustracions de l’amor.

L’espectacle ha acabat amb dos duets de Carlos Acosta. El primer, Hand Duets, l’ha creat juntament amb George Céspedes a partir de la música d’Omar Puente i el segon O Magnum Mysterium, és obra d’ell mateix i Zenaida Yanowsky amb música de Morten Lauridsen que ha comptat amb la participació en directe del cor O Vos Omnes, que ha estat l’artista resident de l’edició. Quan la peça ja arribava al seu final, i després de deambular per l’escenari durant tot l’espectacle, barrejant-se entre els ballarins i creant formes i ombres sota els llums, el cor ha posat el punt final d’una nit màgica i estel·lar.

Un auditori ple ha premiat els artistes amb forts aplaudiments i xiulets, aixecant-se de la cadira i donant puntades de peu a terra, per expressar la gratitud d’haver comptat, per aquesta nit de clausura, amb dos artistes de tan alt nivell que han regalat un espectacle únic recuperat del 2010.