DIVENDRES SANT D’ALT VOLTATGE
L’oratori La Giuditta d’Alessandro Scarlati (1660-172) per a tres veus i amb llibret d’Antonio Ottoboni (1646-1720), també coneguda com La Giuditta de Cambridge, fent referència al lloc on està guardada la partitura manuscrita de l’obra, ha sonat avui a l’església del Carme del Castell de Peralada amb gran virtuosisme vocal i musical.
Aquesta ha estat la dotzena col·laboració entre aquesta formació barroca i el festival empordanès i és la primera vegada que l’orquestra catalana ha interpretat un oratori sencer de Scarlatti. En aquest cas, s’ha optat per la segona versió que va fer el compositor italià de l’obra, que passava de cinc a tres veus i que no te res a veure musicalment amb l’anterior, però si amb la temàtica. Giuditta fou un tema molt recurrent a l’època, també entre els artistes plàstics, que ens remet al mite de Judit, la heroïna hebrea que va alliberar la ciutat assetjada de Bethulia després de seduir i decapitar al general Oloferne. L’orquestra ha fet gala un cop més del seu virtuosisme molt ben dirigits en tot moment per un atent i magistral Dani Espasa.
Una de les màximes expectacions que generava la vetllada era escoltar a la soprano barcelonina Serena Sáenz en el repertori barroc, una vessant encara força inèdita en ella. Arropada per la temperatura d’una església del Carme al complet, la soprano de gran musicalitat i aguts lluminosos, ha deixat molt clar amb aquesta Giuditta, que te molt a dir i un llarg recorregut en el camp de la música barroca. Serena ha cantat al costat d’artistes de referència del barroc a nivell de internacional com el tenor Thomas Walker, qui ha demostrat ser un gran i expressiu Oloferne defensant el rol amb gran solvència vocal, i el contratenor Xavier Sabata, un del noms habituals del certament qui ha meravellat com a Nutrice i ha deixat sense alè al públic amb la seva íntima interpretació de Dormi, o fulmine di guerra amb el seu timbre càlid, d’afinació pulcra i gran expressivitat.
Entre la primera i la segona part de l’oratori, la orquestra ha interpretat Concerto Grosso núm.5 també d’Alessandro Scarlatti inspirant-se en les tradicions de l’època, quan a les mitges parts s’oferia un petit refrigeri o s’interpretava música instrumental.
Fa temps que el barroc s’ha establert al Festival Castell de Peralada i aquesta Giuditta ha demostrat ser la gran aposta musical del festival en aquesta nova edició de Pasqua. El Concert ha estat enregistrat per Catalunya Música per ser emès en els propers mesos.
Responsoris de Tenebres per a Divendres Sant
Al vespre, la música sacra ha estat la gran protagonista. L’Officium Tenebrerum de Divendres Sant ha ressonat per tota l’església del Carme convidant al públic a deixar-se portar a través de la polifonia de les veus de Cantoría per iniciar un viatge cap a la espiritualitat.
Especialitzat en la interpretació de polifonia vocal del Renaixement ibèric, el quartet Cantoría, nascut al si de l’ESMUC, s’endinsa amb aquest Oficis de Tenebres de Divendres Sant de Tomás Luis De Victoria (1548-1611) en el món de la música sacra. Amb aquest espectacle, que han ofert finalment amb 7 intèrprets (un dels components no ha pogut viatjar a Peralada per indisposició) i amb Joan Seguí al orgue, el conjunt vocal ha pogut profunditzar en les seves arrels més espiritual, oferint al públic unes interpretacions molt pulcres, delicades i una bella dicció. La cerimònia litúrgica, que ha combinat la polifonia sacra amb el cant gregorià, ha transcorregut al voltant d’un tenebrari confeccionat per l’ocasió.
La litúrgia d’aquest ofici requereix les ombres prèvies a l’albada i un tenebrari de quinze braços – un canelobre de forma triangular amb quinze espelmes disposades escalonadament, que es van apagant progressivament durant la celebració- i les carraques que sonen mentre la última espelma s’apaga. D’aquesta manera el temple es va deixant a les fosques, en tenebres.
El programa d’aquesta nit, Cantoría ja el va interpretar al Festival Espurnes Barroques i avui, han debutat al Festival Castell de Peralada compartint novament aquesta experiència intensa i bella, no solament per la bellesa de la música, sinó per l’atmosfera que es genera, ja que el concert d’aquesta nit remarca el so de la polifonia però també la part escènica i l’ambient de l’època. Un concert esplèndid que acabat amb grans lloances.
Tomás Luis de Victoria va musicalitzar alguns dels números del Laudes, la Passió i motets per l'Adoració de la Creu. Per la recreació d’aquesta joia de la polifonia hispànica, el grup ha treballat amb el Pare Jordi Agustí Piqué, degà-president del Pontifici Institut Litúrgic de Roma i monjo de Montserrat. El concert forma part del Pla de Cultura en Àrees no Rurals de l'ECOS Arts de la Regió de Múrcia.
El concert d’aquesta nit ha estat enregistrat per ser emès el proper dilluns de Pasqua per Ràdio Estel.